MISTERIS SENSE RESOLDRE...

Sense voler fer comparances, ni molt menys, ens queden molts misteris per resoldre, entre els que podem destacar:

- El de “Les cares de Belmez”

- El de les piràmides

- El del re-pentinat i la clenxa d'en Ramón Pellicer

- El dels dibuixos geomètrics immensos en mig de camps de blat

- Txixenitzá, Matxu-Pitxu... 

- El de cóm “desapareixen” les meves filles quan hi ha una rentadora per posar, o un rentaplats per treure

- El de que algú pugui tenir uns ulls com els del jugador Ozil, del Real Madrid

- ... i, sens dubte, el misteri de la meva esquena.

... perquè aquest sí que és un bon misteri... !.

O cóm s'entén sinó el que em passi 9 dies fotent-me un mal horrorós, que m'estigui tots aquests dies  “xutant-me” d'antiinflamatoris i relaxants musculars, que passi un dissabte relativament tranquil a nivell de dolor... i que surti diumenge a córrer (amb el risc més que seriós de recaure, com em va passar), que -a sobre- millori marca... i que avui no tingui ni rastre de dolor ?. Algú ho entén ?. Tant és així que avui, per estirar les cames, me n'he anat al club a fer-me 10 quilòmetres en bici en 25 minutets i una llarga sessió d'estiraments perquè ahir -en haver acabat tant “tocat” de la cursa- no vaig fer els "reglamentaris" estiraments i avui, després de moltes i moltes curses, m'he sentit les cames “pesades”, engarrotades.

Avui no m'he pres ni Normulén, ni Myolastan... ni falta que em feia.

Repeteixo... algú ho entén ?.

Com que sé que la Mireia no em llegeix, us diré que el proper diumenge l'acompanyaré en els seus últims 10 quilòmetres de la seva primera Mitja Marató, la de Barcelona (em servirà a mi d'escalfament per la meva Mitja de Granollers de la setmana següent) tal i com ja vaig fer amb el debut en mitja marató de la Carolina l'any passat, però aquest cop calculant millor els temps, per no tenir que estar-me gaire bé una hora esperant-la en mig del carrer, mort de fred, com sí que vaig fer l'any passat.

(Per :  no le digas nada de momento a Mireia, por si acaso no puedo ir finalmente...).

(C. C.  140 )
.