QUÈ LLARG I AVORRIT …

... que és fa un dia a casa sense poder fer rés !.

Si et trobes bé i pots pujar, baixar, fer, desfer... cap problema; aprofites per fer coses que, des de no recordes quan, teníes pendents i aprofites aquest dia per “posar-te al dia” i fer-les. Però un dia com el d’avui, en que m’haig d’estar ben quietet -bé sigui al llit, bé sigui estirat al sofà- però sense poder fer res per culpa de la punyetera ciàtica, és un rotllo. Sort del note-book per poder anar escrivint quelcom (com, per exemple, un pressupost que he fet per un client que m’ha trucat avui precisament i que ja he enviat al despatx pel matí) i per navegar per internet (en mala posició per a fer-ho, per cert, però és que sinó em fot mal la cama i l’esquena).

És curiós això de la ciàtica, al menys al nivell intermitent en que jo la “pateixo”. Per una banda, antiinflamatoris per alleugerar-me el dolor (cosa que no acabo d’aconseguir després de cinc dies) i per l’altra, descans; però ojo!, que massa descans, diuen, no és gens bo; així que demà hauré de tractar de no quedar-me a casa i intentar tornar a fer vida normal: casa-moto-feina... i estiraments al club al vespre, perquè l’Alicia me’ls ha recomanat per alleugerir el dolor. El que és curiós és que, quan tinc un brot “ciatiquil”, no em fa mal la cama quan corro -o gaire bé gens- i sí en canvi em fot mal i em molesta quan estic sense fer rés, com ho estic ara mateix.

Està clar que la meva esquena, i es seus voltants, m’anirà donant la murga d’aquí en endavant. Què hi farem Txabi, ens fem grans !.

.