I és que avui, per primer cop des de que m’ha donat per córrer, he aconseguit que la Marta vingués a córrer amb mi. Hem anat aquest matí de Reis fins a Francesc Macià amb el cotxe, l’hem deixat aparcat allà i hem fet el recorregut per la Diagonal amunt fins al Palau de Pedralbes i tornar (4,500); bé, la Marta m’ha acompanyat els primers 300/400 metres i després ja ho ha deixat estar (corrent), per prendre-s’ho amb més calma, xino-xano tot caminant, que a ella ja li està bé. Com sempre, la Diagonal a tope de “runners” de tot tipus (es increïble el munt i munt de gent que corre pels carrers de Barcelona, ja sigui pel matí, tarda o nit... o potser és que ara mi fixo més). El comptaquilòmetres arriba ja a 60,5.
Ahir varem acabar el partit “amb el culet ben apretadet”... però hem passat ronda i ja estem a quarts de final, que jugarem contra el Real Betis Balonpié que, sorprenentment, ha guanyat avui (1-3) al camp del Getafe després de perdre a casa en el partit d’anada per 1-2.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario