Per segon any consecutiu “he fet de llebre” a la Mitja Marató de Barcelona; bé, la paraula “llebre” és la que ha estat utilitzant en Per; però l’únic que realment ha fet de llebre per la Mireia ha estat ell, marcant-li el ritme des de la línia de sortida per tal de poder assolir l’objectiu d'acabar -ella- la seva primera Mitja Marató dins d'una forquilla de temps de 1:55 / 2:05. Jo el que realment he fet ha estat esperar-los a que arribessin a la cruïlla de Diagonal amb Ciutat de Granada per tal d’animar-los una mica i fer plegats, tot fent unes rialles, els darrers vuit quilòmetres fins a meta. He esperat a veure'ls sortir des del davant del Parc de la Ciutadella i jo me n’he anat caminant -xino xano- des d'allà fins al nostre “meeting point”.
Allà palplantat, plovent, he vist anar passant a David Gallego (1:28:03), a Jordi Babot (1:29:09), a les meves "cobardes favorites" (la Montse, 1:45:28, i la Maria José, 1:44:08), però no he aconseguir distingir ni en Joan (1:35:03) ni a l’Àngel (1:51:48), ni en Juanjo (2:08:06) ni al “Tribanda” Alberto (1:47:11) al qui, per cert, ja no havia localitzat tampoc a l’Estació del Nord abans del tret de sortida... fins que finalment he vist arribar en Per i la Mireia i a ells que m’hi he enganxat, fent-los, fins i tot uns segons de vídeo en començar a córrer plegats tots tres Diagonal avall.
He començat a córrer amb fred, molt de fred, pels més de 30 minuts palplantat allà esperant-los; i també he començat a córrer amb el mal d’esquena que ja tenia des de que m’he llevat (he punt he estat de no anar-hi) força mal d’esquena, amb les ja clàssiques punxades “punyetero-electritzants” al maluc i la natja... però que per sort han anat minvant a mida que anava corrent i se m’escalfava.
Bon temps, molt bon temps final de la Mireia (1:53:55); aquest any, l’arribada era cara amunt, sense arribar a passar -però- per sota l’Arc del Triomf. Hem entrat plegats a meta tots tres, agafats de les mans, braços enlaire... impagable el somriure d’orella a orella de la Mireia.
I la setmana que ve... Granollers i la seva “Mitja”; objectiu, millorar marca, o sigui, baixar de 1:50 (1:47 estaria força bé). A veure si la meva esquena em dona un respir...
(C.Q. 179 19-96-83)
.
Ep, jo tampoc t'he vist, i això que sabent que eres per allà he fet una ullada ... Un altre cop serà.
ResponderEliminarJo m'he fotut de fred a meta, xop i amarat, fins que he recuperat la motxilla!!
No us queixeiu que la que va passar més fred de tots vaig ser jo! Les dues hores dreta, sense abric, anorac ni paraigua, barellant-me amb la màquina de fotos que no es mullés però que estigués a punt amb flaix i zoom exactament en el moment que la Mireia i el Per passessin, treient-me els guants amb les mans que em tremolaven....
ResponderEliminarGranollers, si-us-plau, que no plogui!
Txabi, gracias por hacernos de liebre-comentarista!
ResponderEliminarHe enviado el link del blog a Mireia, seguramente le hará mucha ilusión.
Y ahora Granollers - espero que BCN no pasa factura. Vaya tiempazos de los Tribandas por cierto, hay que buscarse excusas como sea...
Moooolta il.lusió m'ha fet haver pogut correr aquesta meva primera mitja marató, amb no una, sino 2 llebres: l'oficial en Per i la llebre espontània-reportera, en Txabi. Va ser una cursa fantàstica!!!
ResponderEliminarGracies Txabi , gracies Per, i gràcies també a la Belén que és la primera responsable de que hàgi arribat a fer la meva primera mitja marató i va estar a "boxes" en tot moment .
Molta sort a tots tres a Granollers !!!!