Tal i com estava previst, a un quart de deu ja era amb la moto al pàrquing de Can Mèlich esperant que anessin arribant els triatleros del “Tribanda” que avui feien la primera “sortida d’equip” en bici de carretera. Ens hi hem ajuntat l’Albert, en Marc, en Xavi C.... i l’Alberto (amb la seva flamant i majestuosa “bici merengona”). D’allà ens en hem anat fins a la Ciutat Esportiva del Barça” (impagable filmació en vídeo de l’Alberto sota l’immens escut) punt de reunió amb els demés (l’Enric i un nou company, el Miguel Ángel); per cert... perquè els jugadors del Barça del primer equip arriben fins a les instal·lacions a tota hòstia amb els seus Audi de tota mena ?.
Esperàvem que hi arribessin també els “joves espàrrecs” (l’Albert júnior i en Riera), que venien des d’Esparreguera (“... per anar escalfant”); però ens han trucat des del polígon de Sant Feliu dient-nos què en Riera havia punxat i que estaven reparant-ho. Així que tots els demés ens en hem anat fins el lloc de l’averia i ja, des d’allà... cap a Begues (mireu la tàctica que han seguit a les pujades per no cansar-se gaire...).
El grup s’ha trencat una mica a l’alçada entre Sant Boi i Gavà; en Júnior i en Riera “juguen a una altra lliga”, tot i que en Marc s’ha enganxat amb ells. A la sortida de Gavà, just abans de començar la pujada cap a Begues ens hem esperat a que arribessin l’Albert, l’Alberto i el Miguel Ángel. I hem començat a pujar, pujar... jo m’he avançat per poder filmar un tros de tots i cadascun d’ells a la pujada i així poder penjar-ho en el facebook del equip, i després ja me n’he anat cap a casa, deixant que ells arribessin fins on tenien previst d’arribar i tornessin cadascú a casa seva. Pel que he llegit després, l’Alberto -que avui “debutava en carretera” i que ha completat 102 quilòmetres- ha tingut molt bones sensacions, i més un cop que ja li ha agafat “el truquillo” a això de fixar les sabatilles als pedals.
Pel que fa a mi, la ciàtica m’està fastiguejant de bona manera. Està clar que hauré d’estar-me un parell o tres de dies “en el dique seco” i xutant-me d’antiinflamatoris, perquè sinó arrastraré aquesta conya durant un grapat de dies i això no és pla, perquè diumenge ja “arranca la temporada de curses” amb la de Sant Antoni (temps a batre, els 49:47 de l’any passat; però l’objectiu: 47:30).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario