DESPRÉS DE …

… 3 anys, 2 mesos i 19 dies de la meva primera cursa, i després d’haver corregut en aquest temps 3 maratons (una d’elles, incompleta), 8 mitges maratons i 33 curses de 10 quilòmetres, avui ha estat el primer cop que m’he tingut que retirar d'una cursa per lesió.

Ha estat al cap d'una estona de fer-me aquesta foto quan, ja sota un sol de collons per aquella hora del matí, feia els escalfaments/estiraments: he posat la cama recolzada sobre una de les tanques grogues que veieu a la fotografia i, en voler baixar-la, “se m’ha travat” el turmell en ella, no ha baixat la cama i en fer l’esforç d'aixecar-la encara més per aconseguir-ho... zas ! estrebada al quàdriceps de la cama esquerra, ja normalment “tocadet”. Tot i així, en calent, he pensat que no seria res, així que me n’he anat cap a la línea de sortida i he fet els primers quatre quilòmetres i a bon ritme... però fins aquí; una mitja marató de 18:15 minuts !. La punxada era forta i em “rebotava” cada cop que la cama pitjava el terra... Com que aquest any el recorregut era diferent, en arribar al quilòmetre quatre tornàvem a estar altra cop a la línea de sortida, així que no he tingut que “desfer caminant” els quatre quilòmetres ja correguts (crec que això també m’ha "animat" a deixar-ho estar). Me n’he anat cap a la zona de massatges, els hi he explicat el què, m’han fet un massatge a les cames i un d’específic a la zona del quàdriceps i aquí s’ha acabat la meva tercera Mitja Marató Barcelona-Costa Maresme (collons: a la meva tercera Marató, vaig i plego... i avui, tercera vegada que corria la Mitja del Maresme... i plego: serà la maledicció del tres ?).

Albert, t’hauria d’haver fet cas: em toca descansar; he tingut des de setembre, i en poc més de sis mesos, una temporada molt carregada per el que són les meves condicions (3 maratons -bé, 2 i tres quarts, realment-; 3 mitges maratons -si no conto “el fiasco” d’avui; i 4 curses de 10) ... si es que no es pot començar a córrer als 51 anys !.

Així que, visto lo visto, ni parlar-ne de fer la Cursa d’El Corte Inglés, però sí que correré la "Cursa dels Bombers" (... que ja serà la quarta i, per tant, no hi haurà “maledicció del tres”) i acabaré la temporada amb “La nocturna de L’Hospitalet” en la que, segur, no farà gens de sol.

Ara que, entre nosaltres, i lesió apart: avui no tenia gens, però que gens ni mica, d’esperit competitiu (que és el que em motiva per córrer, ja ho sabeu); no m’he llevat “con el cuerpo con ganas de correr”. Tot i així, al cap de 1:48:17 (récord!) del tret de sortida, creuava no ja la línea de meta... sinó la porta del pàrking de casa. Què hi farem !.

Per tant, em queda pendent el aconseguir rebaixar el temps de 1:50 en mitja marató. Ocasions n’hi haurà !.

P.D. Parafrasejant a Scarlata O'Hara, a Lo que el viento se llevó, "... A Dios pongo por testigo que mai més tornaré a córrer amb els mitjons llargs micronosequé". Els pobres no han tingut la culpa "de lo d'avui", però és que no puc superar la sensació d'opressió als bessons quan corro amb ells...

(C.Q.  514  52-285-228)

.