DUATLÓ D’ IGUALADA

Ahir, el festorro d’en Nacho no sé a quina hora va acabar; el que jo sí sé és que a quarts de tres em ficava al llit, o sigui que -amb el punyeter canvi d’horari- realment eren quarts de quatre. I amb molta força de voluntat, però que moooolta, em vaig posar el despertador per el cap de 3 horetes i mitja; per tant, avui a un quart de vuit del matí ja estava altra cop dempeus (sort que, en sonar el despertador no m’he dit allò tan clàssic de: “Va, Txabi, uns minutets més i et lleves...” perquè, d’haver-ho fet, encara estaria al llit.

Primera decisió encertada del matí, tot i la son que arrastrava: anar fins a Igualada en cotxe en lloc d’agafar la moto; però haig de reconèixer que ha estat una decisió “de chiripa”, perquè el que ha passat és que tenia la jaqueta "motard" al traster i m’ha fet mandra baixar-hi. I anant en cotxe m’ha enxampat l’aiguat que ha caigut en arribar a Molins de Rei i fins sortir del túnel del Bruc. Després, ni gota d’aigua.

He estat el primer en arribar; després han anat fent-ho en Tomás (primera duatló que feia) i Xavi, que no corria la Duatló per “pringao” (va esperar fins a darrera hora per inscriure’s... i és va quedar fora!); més tard, l’Alberto i després l’Albert. Un cop dins ens hem trobat també amb en David.

Bona Duatló de tots, dins de les possibilitats de cadascun: l’Albert deixant el crono en uns 1:07, en David en uns segons més, l’Alberto a 1:15 i en Tomás... tant li fot el temps que ha fet: l’ha acabat i molt dignament (i -mala llet- ha acabat justament en precís l’instant en que la pila de la meva càmera ha dit “prou”, així que no he pogut immortalitzar la seva arribada).

Son les dotze passades; fa estona que ja estic a casa, descarregant totes les fotos per poder-vos penjar aquestes.