Se m’ha fet estrany anar avui al club i no pitjar la sala de fitness, ni la cinta; he arribat tard i me n’he anat directament cap baix, cap a les pistes de soft-ràquet, perquè havia quedat amb la Susanna per fer “unes partidetes”. Des d’abans del estiu que no agafava una raqueta, obsessionat com estava en no torçar-me un turmell que m’impedís anar a córrer la Marató de Berlín el setembre; i Berlín va passar i va arribar la Marató de Donosti al novembre, i després la de Barcelona (amb les quatre Mitges maratons entre unes i altres)... i així fins avui. Mira si feia temps que no jugava... que he entrat a la pista sense la raqueta !. Hem fet 5 partidetes que m’han servit per començar a “recuperar el toc”; ara em falta tornar recuperar la posició a la pista, per no anar com una baldufa d’un costat a l'altra. M’agrada, i em va bé, jugar amb Susanna, i més ara que ella ha millorat molt el seu joc (també he jugat un primer partit amb la incombustible Mercedes).I és que, com vaig dir-me ahir, se m’ha acabat el córrer per uns dies; toca temporadeta de descans per a les meves cames i les meves articulacions (no puc dir el mateix de la meva esquena, perquè jugant a soft-ràquet segueix patint igual o més al ajupir-me per arribar fins a les boles baixes i/o curtes).
Demà, sessió de sala; braços, terç superior i cames. A veure si ho aconsegueixo i no pujo a la cinta...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario