Ahir, en un dels últims partits de soft-ràquet que vaig jugar amb la Susanna, vaig patir un petit incident: en intentar arribar a una deixada, la sabatilla del peu més avançat, l’esquerra, no va lliscar com hauria d’haver fet pel parquet i el peu es va moure per dins la sabatilla fins anar a picar , el dit gros, contra la part frontal interna de la sabatilla. De seguida li vaig comentat a Susanna:
- em sembla que m’he rebentat l’ungla...
... però vaig continuar jugant (el mal ja estava fet). Preveia que, en descalçar-me, em trobaria l’ungla del dit gros de color negre; però no. Només em feia mal el dit, però no hi havia cap senyal. Avui he tingut dolor tot el dia: en caminar, en canviar de marxes a la moto... I quan he arribat a casa he vist el què: la part frontal de la punta del dit gros (però no l'ungla) estava negre, negre, negre... color que anirà canviant, amb el decurs dels dies, a violeta, groguenc... Però “he salvat l’ungla”, que no és poc, tenint com tinc la Cursa dels Bombers a 10 dies vista.
Collons !.
.
es que no te me cuidas nadaaaaaaaaaaaa!!!!
ResponderEliminar