TOCA DESCANSAR…

… perquè aquest semestre m’ha acabat passant factura (aquest semestre... i la meva falta de cap).
Haig de descansar, deixar de córrer uns dies; haig de deixar que les meves cames “descansin” per poder tornar a estar com abans, o sí més no, per a recuperar-me. I la meva esquena, la meva maleïda esquena, també agrairà aquests dies de descans. Han estat masses curses exigents seguides per a mi. No he “recuperat forces” entre cursa i cursa, entre Marató i Marató, entre Marató i Mitja Marató, les he fet massa una rere l'altra... i el meu cos m’ha acabat passant factura; m’he quedat sense forces a les cames (de cardio vaig bé, cap problema); busco, busco.. i no trobo, les cames no em responen. I l'esquena em grinyola dia sí, dia també  així que aquest descans també li anirà bé.
La Marató de Barcelona m’ha deixat literalment xafat, més moralment que físicament, però sense oblidar que -com m’ha dit l’Albert fa una estona- “una Marató és una Marató, encara que “només” n’haguessis fet 30 dels seus 42 quilòmetres ... i tu no t’has donat temps per recuperar-te, i amb tot el que ja havies corregut abans, el teu cos es queixa, no et respon”.

Així que, a descansar toca... però a descansar de córrer (al menys fins d’aquí a una setmaneta llarga); arriba el moment de tornar a jugar a soft amb la Susana, de recuperar les sessions d’abdominals, de tornar a fer només gimnàs, sense trepitjar la cinta, fent exercicis de braços i de cames, exercicis de reforçament... i sortint a córrer out can Mèlich, pel carrer -però sense cap tipus de pressió- a partir del dia 29 ó 30, per encarar amb garanties (i amb il·lusió) la Cursa dels Bombers del 10 d’abril, enterrada ja la idea de córrer la de El Corte Inglés el dia 3.

Descansa, Txabi, descansa; ja veuràs com acabaràs recuperant les forces... i, sobre tot, recuperaràs la il·lusió per tornar a córrer !.

.