Ni jo mateix em reconec; continuo sense córrer... però amb unes ganes immenses de poder tornar-ho a fer !. Però fins dijous vinent, rés de rés.Toi i així, em noto cansat, em fa mal gaire bé tot... i és de no córrer, de no fer gaire bé rés. Contra tot el que pugui semblar, crec -sincerament- que he acostumat al meu cos a estar en activitat gaire bé continua, ja sigui corrent o entrenant... que quan no ho faig durant uns dies estic fet una piltrafa. I així estic ara.
El que sí faré (si trobo la clau del traster) és baixar a treure-li la pols a la bici i pujar-la a la terrassa: si haig d’anar en bici, deixaré de fer-ho en bici estàtica dins del club i sortiré a pedalejar per la Diagonal, o per Sant Just, o per la Carretera de les Aigües... tot i que em reafirmo en que el meu cul i el seient de la bici estan en perfecte des sincronització: és porten a matar !.
Demà ho tinc fotut per anar a Igualada a veure la Duatló: per si no n’hi havia prou amb la megafesta d’aquesta nit, a sobre -pel punyeter canvi d’horari d’estiu- haurem d’avançar una hora els rellotges, el que ens farà la nit encara més curta. No sé, ja veurem !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario