Està clar que ahir va ser dia de “sessions inèdites”; no tan sols va ser el primer dia en que vaig fer un “mixte” (bici i córrer) sinó que, per primer cop, vaig acabar de córrer.... i no vaig estirar !. Vaig baixar de la cinta i me’n vaig anar directe cap a la dutxa, possiblement perquè tenia ganes d’arribar d’hora a casa perquè la Martona estava bastant fotuda (tenia, i encara te, les amígdales com dues pilotes de ping-pong). I el no estirar és quelcom que no s’ha de fer mai, tot i que avui no n’he notat les conseqüències de no haver-ho fet. Però ja dic, crec que és el primer cop que acabo de córrer i no faig una llaaarga i bona sèrie d’estiraments... Que sigui l’últim cop, Txabi !.
Avui, descans; demà ja hi tornarem, tot i ser la revetlla... (a veure “cóm m’ho monto”).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario