A la meva edat s’han de saber escollir els millors moments per poder fer segons quines coses amb certes garanties d'èxit (...ja hi arribareu també vosaltres i llavors ja m'entendreu). Perquè quan ets jove, qualsevol hora del dia, de la tarda o de la nit és bona per fer-ho, perquè saps que el cos et respondrà i que sempre “donaràs la talla”; però, ai, a la meva edat aquestes coses ja s’han de planificar amb molta cura, amb una bona estratègia, i aliant-te amb la “mare naturalesa”, que és molt sabia. Així que ahir divendres, abans d’anar-me’n a dormir, vaig posar el despertador perquè em sonés puntualment a les vuit del matí; i quan avui, puntualment ha sonat (encara que jo ja estava despert feia una bona estona perquè ja estava neguitós esperant el moment...) zasca, al lío !:
m’he llevat, me posat les sabatilles i he sortit a córrer (ah, que pensàveu que la cosa no anava per aquí...?).
Sí, perquè quan arriba aquesta època del any, o surts córrer al capvespre -a sa hora baixa, que diuen els mallorquins- amb el sol ja amagant-se pel darrera l’horitzó, o ja ho fas de nit; o, com jo avui, quan el sol encara no “enlluernava” gaire (ja sabeu que a mi la calor em mata).
He fet els, per a mi, durs 5 quilòmetres clavats “del voltant de casa”: la baixada cap a la rotonda de La Masia, per anar a buscar la llaaaaarga i punyetera pujada cap el Col·legi Alemany, fins a l’altra rotonda del final del carrer, passant després per sota el pont pujant fins a casa... i mitja volta desfent el camí, però en arribar a la rotonda de passat el pont he agafat la variant de la Via Augusta (el carrer del darrera del Col·legi Alemany); la resta, tot igual; un total de 26:50 (fent, però, un parell de “paradinhas” per recuperar “el resuello”) i cremant unes 420 calories en un circuit -repeteixo, per a mi- molt exigent; ja sabeu que soc corredor “de pla”. Aquest és el perfil de l'anada i la tornada.
Ah, i el meu estimat i vell amic Murphy ha tornat a aparèixer: ara, quan ja son les 10 del matí, el cel continua ben tapat (no hi ha sol, el meu “rival” més aferrissat...): no hem caldria haver matinat per sortir a córrer.
Ah, i el meu estimat i vell amic Murphy ha tornat a aparèixer: ara, quan ja son les 10 del matí, el cel continua ben tapat (no hi ha sol, el meu “rival” més aferrissat...): no hem caldria haver matinat per sortir a córrer.(C.Q. 835 90-458-377)
