ENTRE CAMPS DE COTÓ…

… la bona gent de Spanair ens ha dut fins a casa de tornada. I el meu bon amic “Murphy” ha tornat a ser present; veureu.

Quan la Marta va fer la reserva dels bitllets per internet és a equivocar, i en lloc de ALBERT BECA, JAVIER va posar ALBERT BECA, ALBERT. Ens en varem donar compte l’endemà i aleshores ja era tard: varem topar amb la nefasta secció de “Desatenció al client” i no va haver-hi manera de poder-ho canviar. Això deixava molt en risc el que jo pogués embarcar, doncs no coincidia el nom de la reserva amb el DNI, i tal com estant de tocacollons als aeroports, millor no jugar-se-la. Així doncs, varem comprar un altra bitllet, només per a mi, en el mateix vol tant d’anada com de tornada (a un molt bon preu, tot cal dir-ho).

Com gaire bé sempre passa en aquests casos, l’agencia ens va canviar el vol, avançant-lo, el dia de marxar. Tot i així, ho varem provar: ens presentem al mostrador; targeta d’embarcament, DNI, “comprovació visual” d’ambdós documents ...i sense cap problema: p’alante ! (quin collons de comprovació va fer ?). I avui de tornada, “más de lo mismo”: m’han demanat el DNI, l’han mirat al costat de la targeta d’embarcament... i p’alante!; i aquest cop, a l’hora d’embarcar, me l’han tornat a demanar (no ho van fer a l’anada); l’han “mirat”, i també sense problemes, p’alante !. I dic jo... de què serveixen aquest emprenyadors controls si realment no controlen rés ?.

Si no haguéssim tret l’altra bitllet segur que no em deixen passar i em quedo a terra!.

Bé, ja som a casa; vaig a donar un cop d’ull als diaris digitals, perquè no tinc ni punyetera idea del què ha passat pel món en aquests quatre dies (tret del que he anat llegint pel twitter).

.