A 3

Mentre corria aquesta tarda a la cinta, ja tenia decidit cóm titularia, cóm decoraria i cóm “ambientaria” aquesta entrada d’avui:

 

No, no és que m’hagi canviat altra cop de cotxe i que ara tingui un A-3, no; el que passa es que mentre estava a la cinta he recordat que em faltaven 13 quilòmetres per arribar a completar 1.000 quilòmetres (entre corrent i pedalejant) des de que va començar aquest any 2011.

1.000 quilòmetres en 108 dies d'activitat  (...dels 207 que ja portem d'any). 

I tot i que pensava fer-los avui, he decidit finalment deixar-ho estar després de fer-ne “només” 10 (els 5 primers a 6:00, els 4 següents a 5:27 i l’últim a 5:00) en 56:50 i cremant (... i suant de valent) 880 calories, així que m’he quedat...  A 3; perquè, renoi, quina calor que he passat avui corrent al club!. Que podria haver fets els 13 i deixar-ho en un número rodó ? potser sí, però no hi havia cap necessitat de forçar rés. La bona noticia és que he tornat a poder beure, i tot sovint, sense deixar de córrer (i això sí que és una bona noticia: a glopets, poc a poc, però fent ingesta de líquids, quelcom molt necessari amb tot el que arribo a suar ara a l’estiu: "el secret" és que botella no estigui del tot plena, sinó mig buida).
El que des de fa mesos és una “tocada d’allò que no sona” és el meu estómac: jo sempre he estat “una llima” menjant, i amb unes digestions súper ràpides. Però la cosa ha canviat des de fa uns quatre o cinc mesos: el menjar se’m queda “allà dalt”, a l’estómac, sense baixar (sense anar més lluny, ahir us ho deia de la paella sitgetana, menjada a les tres i que a quarts de deu, després d'haver fins i tot anat al club a pedalejar i córrer, continuava “allà dalt”); i comença a ser una conya el tenir que estar sovint prenent-me un sobre d’Almax després de cada àpat "perquè això baixi"...

Txabi... et fas gran ! (... o potser és que ja no pots menjar tant copiosament com abans).

(C.Q.  997  108-503-494)  

.