He arribat no gaire tard de Girona, però sí que he arribat a casa amb gens de ganes de fer rés (a mi el cotxe em destroça). A sobre, tot el camí de tornada he anat amb el bessó de la cama esquerra “amenaçant” amb enrampar-se, amb aquella desagradable sensació de “tremolor” als muscles, que sembla que la rampa ve, sembla que ve... però que no ve. Així que cap a casa, una bona dutxa i a llegir una estoneta; demà ja correrem !.
No hay comentarios:
Publicar un comentario