... però avui, corrent. Amb la previsió de que demà no hi aniré -toca descans- i de que dijous tampoc (berenar-sopar en família), avui -després dels 15 quilòmetres en bici d'ahir- m'he pujat a la cinta tot decidit i m'he “cruspit” 10 quilòmetres corrent, amb ritme “in crescendo” variable:
- el primer quilòmetre, d'escalfament, a 6:00 (... per comprovar que rés em “grinyolava” a les cames); els 6 següents a 5:27; els altres 2,5 a 5:12... per acabar rematant-t'ho amb uns últims 500 metres a 4:36. Tot això en 54:13, cremant -suant com un berro, millor dit- 847 calories.
L'avantatge que et dona el córrer -una d'elles al menys- és que aprens anatomia: et fa mal un múscul del teu cos, i corres ràpid a mirar quin és, cóm es diu. I és que avui, en acabar de córrer, he notat una punxada/molèstia a la part del darrera de la cuixa, gaire bé a la part mitja del que resulta ser el... bíceps femoral (segons Mr. Google, que “ho sap tot”); si ja tenia previst no fer rés durant dos dies, ara amb aquesta molèstia, raó de més. A descansar toca !.
(C.Q. 954 103 493 461)
(ens apropem cada cop més als 1.000 quilòmetres des del mes de gener, després de 103 dies d'activitat, ja sigui pedalant o corrent).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario