… em demanen, a cau d’orella i sense fer gaire soroll, un descanset; i els faré cas... per avui.
Un avui en que estic cabrejat, emprenyat, de mala llet: perquè avui m’he tret el meu inseparable mini iPod (el que sempre m’acompanya mentre entreno, mentre corro) de la butxaca de la americana... i només me n'han sortir els auriculars: el petit aparell reproductor no hi era !. I he començat a tirar, mentalment, enrere:
Dilluns vaig córrer els 10 quilòmetres al club amb ell; en acabar de córrer (i ja als vestidors), em vaig treure els auriculars, desendollant-los primer del iPod, per la part de dalts de la samarreta, i el primer que se m’ha ocorregut ha estat:
-te’l vas deixar a la butxaca interior del pantalon i, a hores d’ara, ja ha passat per la rentadora i la assecadora, així que oblida-te’n.
Però no: l'he buscat tant dins d’una com de l’altra i no hi era. Què ha passat ? doncs que sense voler me’l vaig deixar als vestuaris i algun espavilat s’ha fet amb ell, perquè avui he anat a deixar roba a la taquilla i, ni a recepció ni al mostrador d’SPA, ningú no l’havia lliurat.
Estic de mala llet, de molt mala llet, ho sento. No és pel que val, que no arriba ni a 40 euros... és que jo soc incapaç de trobar-me un objecte pel terra d’un vestidor i no lliurar-lo a objectes perduts; ja em va passar el mateix amb una polsera de cuir que em vaig deixar sobre de la banqueta de la dutxa. I no, no és un problema del club: és el problema d’algun impresentable, que a tots llocs n’hi han. Què hi farem !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario