Cada cop n’estic més convençut: el no fer rés m’esgota, em cansa, “m’adorm”...
Val, sí: aquesta passada nit/matinada, amb la pluja, els llamps i els trons, ja no m’he tornat a dormir des de que han sonat les quatre i m’he llevat a tancar finestres. Però si per la tarda hagués fet cas a la meva primera idea, avui que he plegat d’hora, me n’hauria anat cap el club, sí més no a pedalejar una mica o, coneixent-me com em conec, hagués tornat a pujar a la cinta a córrer una bona estona. Hagués arribat a casa cansat, però físicament.
En lloc d’això, me n’he anat cap a casa, m’he posat roba còmoda, m’he estirat al sofà, he encés la TV... i ja “l’he liada”: m’ha agafat una “modorra” impressionant, m’he endormiscat... i ja no he estat capaç de fer rés més fins l’hora de sopar. I és que el no fer rés, el no estar “actiu”, em deixa “aplatanat”, sense esma, entrant en un bucle de no tenir ganes de fer rés perquè em trobo cansat, i em trobo cansat perquè no faig rés, i bla, bla, bla...
Recordeu-me que quan em torni a passar quelcom semblant al que m'ha passat aquesta tarda (i que em passa sovint els divendres, però aconsegueixo normalment “sortir-me’n”) que no em faci cas ni a mi mateix i tiri pel dret cap el club, sense pensa-m’ho (o que em calci les sabatilles i surti a córrer per voltants de casa).
El “sillón-ball” té perill, moooolt de perill... t’atrapa i no et deixa sortir-ne de la seva “abraçada d’os”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario