… continuo meravellat de la poca importància que se li don -i se li va donar en el seu moment- al fet de que BARÇA-ÑA guanyés, avui fa justament un any, la Copa del Món de Futbol. Sembla com si fos lo més normal del món, quan no l’havíem guanyat mai en tota la nostra història (... ni crec que la tornem a guanyar mai altra cop, la veritat). És quelcom semblant al poc reso mediàtic que van tenir el nostres sis títols:
“Copa - Lliga - Champions - Super Copa d’Espanya - Super Copa d’Europa - Mundial de Clubs”
en una mateixa temporada: tot el que és podia guanyar (Copa Catalunya apart, és clar...).
No vull ni imaginar-me el que ens hauríem hagut de “tragar” si haguessin estat els “merengones” els qui, en un mateix any, guanyessin dos títols, o tres, o quatre, o cinc (sí, ja ho sé, sembla ciència ficció això que estic dient de guanyar tant referint-me als “merengones”...); i ja ni et dic si fossin ells els qui haguessin guanyat els sis títols que nosaltres sí varem guanyar: encara n’estarien parlant avui !. I, si ho penseu bé i ho recordeu fredament, aquesta gran gesta esportiva nostra, monumental, èpica, irrepetible, va passar gaire bé sense pena ni glòria, inclús a casa nostra.
Avui, amb la “galipàndria” que vaig agafar la nit de divendres al sopar, he decidit que millor no ofegar-me corrent a la cinta, i he tornat a posar en contacte el meu cul amb el seient de la bici (continuen a la grenya) per acabar fent a bon ritme 15 quilòmetres, en poc més de 36 minuts. Encara que, com que jo ja no respiro gaire bé gens pel nas (“zero” seria més exacte) el estar refredat, o amb el nas tapat o gotejant, no m’afecta tant com a la resta de mortals (emprenya el degoteig del nas, això sí).
I parlant de bicis... podeu imaginar-vos els diaris francesos si, “a la Vuelta” un cotxe de TVE s’emporta per davant a un ciclista francès... ?.
(C.Q. 944 102-493-451)
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario