... però Florència m'està “deixant fred“; potser és perquè, com passa sovint que esperes molt d'una cosa o persona, quan t'hi trobes dius: doncs, no n'hi havia per tant !. I és que de tant sentir a parlar de “la maladie Stendhal” (que és aquella sensació d'opressió al pit, d'angoixa, que t'atrapa, davant de la visió de tanta bellesa junta en tant poc espai com deia que et pasava el primer cop que anaves a Florència...) que a mi, particularment, m'ha decebut, o més ben dit: n'esperava més. Ojo, Florència és preciosa, encantadora, mil·lenaria, ben conservada, amb encant... però tant i tant amunt me l'havien posat que, ja dic, m'ha deixat una mica fred. Però, no us enganyeu pel que dic: pels que encara no hi heu estat, dir-vos que hi aneu, val molt i molt la pena !.Il Duomo florentí és monumental, una autèntica passada... Posar-te als peus d'en David de Miquel Àngel, al interior de l'Acadèmia, tota una experiència; Il Ponte Vecchio, una meravella en caure el sol...
(per cert: ni passejant ahir al vespre, ni passejant durant tot el dia d'avui, no m'he trobat per terra dels carrers de Florència trossos del fetge ni d'en Marco ni de l'Alberto, que crec què se'l van deixar per aquí "tirat" fa dos anys quan van venir a córrer la Marató...).
Demà, més.
.
Em sembla que el qui es va deixar el fetge "literalment" va ser el Jose. En donc fe ja que li feia de llebre i la mesca de gels i beguda isotònica no li va fer gaire bé..jejeje. Disfruta de Florència Txabi..
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar