JAM SESSION CARIBEÑA
Organitzada/liada per l’Esteve al antic "Zacarías de Calvo Sotelo" (l'actual Francesc Macià). La convocatòria és a les 20,30 així que em queda molt poca estoneta.
I parlant de córrer, una reflexió.
Avui, després d'estar una estona llegint a la piscina del Club, m'he tornat a pujar a la cinta (poc abans de les cinc de la tarda); evidentment, no hi havia ningú a la sala de fitness. I he acabat fent els meus ja habituals 10 quilòmetres, una mica més ràpids, inclús, que els de dimarts passat, perquè els d'avui els he fet en 56 minuts clavats, i cremant (i suant de valent) 876 calories. El ritme ha estat:
5 quilòmetres a 6:00, 3 a 5:27, 1 a 5:00 i un darrer quilòmetre a 4:36.
I és sobre això del que volia reflexionar: 10 quilòmetres.
Fins fa no gaire, aquesta era una distància “només de curses”, distància per la que em preparava a fons setmanes abans de cadascuna d'elles (Bombers, Nassos, Mercè, Jean Bouin...); ara, en canvi, comença a ser la meva distància habitual d’entrenament. I és que pujar a la cinta per fer 5 quilòmetres em sembla poc més que ridícul, i fer-ne 7... escàs. M’he "plantat" en aquests 10 quilòmetres per sessió i, a sobre, accelerant el ritme en els dos quilòmetres finals, i d’aquí ja no em moc des de fa un grapat de dies. Cóm són les coses, no ?.
Altra tema és quan pujo a la cinta pel que jo en dic “fer sèries ràpides” (entrenament “qualitatiu” que diu l’Albert) a ritmes de 5:00, 4:36 i, sobre tot, a 4:16; aquí sí que puc fer només -i amb la cara ben alta- 5 quilòmetres, perquè és forzar molt el meu ritme normal habitual. Però si haig de fer una tirada al que jo en dic "a ritme marató" (de 6:00 ó 5:27)... què menys que fer-ne 10, no ?. Pues eso.
Oficialment, des de dos quarts de tres de la tarda d'avui dijous, estic de vacances !. Les entrades al blog, a partir d’avui, seran menys freqüents i espaiades (recordeu que la zona de Sant Julià és un “forat negre de les telecomunicacions”).
(C.Q. 1.024 111-503-521)
No hay comentarios:
Publicar un comentario