VINT-I-CINC ANYS ENRERE...

Dilluns, 22 d'agost

25 anys enrere avui era divendres, i no dilluns; aquell matí havíem anat a la piscina. Va fer molta calor aquell estiu del 86, de llarga i nerviosa espera com a “pares primerencs” que érem; i tot i que estava desaconsellat, la Marta va dir que ja no aguantava més... i és va banyar-remullar a la piscina; evidentment, al vespre ens en varem tenir que anar cap a la Clínica Tres Torres. Ara, quan escric això, és un quart d'onze de la nit; aquell any, l'any 1986, una hora i quart més tard que avui, a dos quarts i cinc minuts de dotze, ensenyava per primer cop el seu caparró al mon la meva princess, l'Andrea. 

Ja han passat 25 anys des d'aquell divendres !. Encare avui recorden a la Clínica Tres Torres, com si fos ahir, els crits d'un boix, corrent escales amunt des del paritori, dient:

- És una nena, és una nena...!.

Avui, 25 anys després d'aquella nit tant i tant especial, ho hem celebrat a Barcelona tots plegats amb un dinar; jo, per sorpresa, he fet un ràpid viatge des de Sant Julià -en moto- per anar a dinar “amb les meves donetes”: cóm podia quedar-me “panxa al sol” a Sant Julià i perdre'm la celebració d'un aniversari tant i tant especial de la meva princess ?.

A les sis, ja de tornada a Sant Julià, he anat a un funeral. Era la missa funeral per un SENYOR, amb majúscules; era un senyor d'aquells dels que ja en van quedant pocs; era l'autèntic “pal de paller” de tota la seva ample nissaga familiar. Tot i ser ell “de la colla dels meus sogres” (tenia 88 anys) i tenir-ne contactes molt esporàdics amb ell, molt a “temporades” (... i també de veure'ns molts cops al bar de Tribuna del Camp Nou, com a bon culé que era en Jordi) jo me l'apreciava molt i, n'estic convençut de que ell també m'apreciava: és quelcom que un sent “per dins”, sense necessitat de paraules (i estic segur de que només ell i jo n'érem coneixedors d'aquesta relació “especial”, tot i la diferència generacional, i la molta intermitència de les nostres trobades/retrobades tant espaiades en el temps). D.E.P. Jordi.

Entre la sortida amb els “Osona Runner's” d'ahir (de la que m'he recuperat força i força bé, sense “seqüeles”) la baixada i pujada a Barcelona i el funeral, avui no he sortit a córrer (... encara que tampoc pensava fer-ho); l'idea és tornar-hi, però ja sol, com sempre, dimarts i dijous; el dissabte, en canvi, sortiré a córrer amb “el cuñao Albert” (si no diu el contrari, anirem a fer la “Ruta dels Molins”, la mateixa que faré dimarts i dijous).

Demà arriben “les meves dues peques” a Sant Julià, per passar tots tres junts dimarts, dimecres i dijous. Tres dies ara i quatre dies passats a Florència: no recordo els anys que feia que no estàvem tants dies junts a l'estiu. Soc feliç !.

Avui, per fi, m'he "costumitzat" la meva vella caçadora Levi Strauss texana (comprada l'any 1991, just abans de marxar de Canàries després de viure-hi gaire bé quatre anys) i que és la que porto sovint per anar en moto si no fa gaire fred. Ha quedat “xula”, no ?.

Dimarts, 23 d'agost

Avui a mig matí han arribat les peques en cotxe (quin atabalament la Martona conduint per Barcelona ciutat, amb pujades considerables i infinitat de “calades”, amb les conseqüents “pitades” dels vehicles del darrere); no gaire activitat durant el dia per a tots tres (llegir, “siestear”, no fotre rés...); a les set del vespre he tornat a fer “La Ruta dels Molins” (els 7 quilòmetres en 37 minuts... i amb la constatació -novament- de que estic molt fora de forma i de que no he baixat encara els 2/3 quilos “florentins”); després, al vespre, hem anat fins a Sant Marc a sopar, convidats per l'àvia, per celebrar l'aniversari d'ahir de l'Andrea.

Tot tornant de sopar he acabat “La conspiración del Templo”, d'en Peter Harris (amb les seves 430 pàgines) que vaig començar a llegir diumenge a mitja tarda. Poc, ben poc m'ha durat el pobre...

Dimecres, 24 d'agost

Baixada matinera amb les peques cap a Vic per anar a comprar llibres. Després d'aprovisionar-nos d'embotits a Can Vilada (“... aquest lloc és com una joieria”, se li ha escapat a la Martona, davant de les seves vitrines plenes i plenes d'exquisideses), ens hem apropat fins a “La Tralla” i ens hem “firat” tots tres:

-Per l'Andrea, “Cuentos Completos” d'Oscar Wilde.

-Per la Martona, dos clàssics-clàssics: “Siddhartha”, de Hermann Hesse (que jo li demanaré quan l'acabi, per tornar-lo a llegir per enèsim cop) i “Lolita”, de Vladimir Nabokov.

-i per a mi, un molt esperançador “La herencia de la tierra”, primera novel·la històrica d'Andrés Vidal, un altre “totxo” de 770 pàgines (que serà ja el meu quart llibre del estiu, després de “El verano de los juguetes muertos”, “La caída de los gigantes” y “La conspiración del templo”).

(tot això pel “mòdic” preu de 45,40 euros... desprès és queixen de que la gent no llegeix!).

Tarda “a la italiana” (dolce fer niente...); avui, que no fa gaire sol però sí molta xafogor, em toca descans; demà dijous repetirem “Ruta dels Molins”, com ahir i com tambe faré dissabte.

(matinada de dimecres a dijous): acabi d'arribar de Vic amb l'Andrea de veure “SUPER 8”: totalment recomanable. I de “La herencia de la tierra” ja m'he cruspit dels seves primeres 250 pàgines...

(C.Q.  1.079  117-518-561)

.