JORNADA DE TRANSICIÓ

Dijous, 24 d'agost

Unes marxen, d'altres arriben...

Avui, després de dinar, l'Andrea i la Martona ja han tornat cap a Barcelona (l'Andrea “s'estrenava” amb el cotxe), després d'haver passat els tres plegats un altre dia de plàcid “DFN” (dolce fer niente) llegint cadascú el seu llibre a ran de piscina; per cert, del meu ja n'han caigut 425, així doncs ja he creuat el seu “equador” només en el segon dia de lectura (el que dona una idea ben clara d'aquest “DFN” del que parlo). Abans, però, al matí he baixat a Vic a actualitzar el blog i a llegir-ne d'altres, i correus, que tenia pendents des de feia dies (i així de pas la Marta, des de Barcelona, ha pogut llegir i saber el què hem fet per aquí des de diumenge en que ella va marxar).

Però avui era dijous... i tocava sortir a córrer per complir amb el pla previst. No he fet, però, la “Ruta dels Molins”, sinó que m'he decantat a última hora per anar-me'n -per carretera d'asfalt- fins a Vila-lleons (8 quilòmetres anar i tornar); però me n'he cansat -del asfalt- al quilòmetre i mig i he agafat el trencall que tirava amunt cap a la finca de La Carena (i quan dic “tirava amunt” vull dir que “tirava amunt”); quan he arribat dalt, a la finca, he agafat ja (continuant també cara amunt) el camí habitual de la carena fins allà on ara permeten les obres del Eix Transversal. En arribar-hi he donat mitja volta i llavors ja he baixat corrent fins el castell, sense parar, i d'allà ja fins a Sant Julià. Calculo que, entre una cosa i l'altre hauré fet uns 5/6 quilòmetres però ho contarem com a 5.

Una nova constatació (dues, més ben dit):

- tinc els bessons força carregats, endurits, pesats (sí Albert, sí, ja estiro en acabar...) i

- realment, “quelcom passa” amb el meu genoll esquerra; no sé el què, però “no va fi”.

Deia al principi que “unes marxen, d'altres arriben...”; i és que demà divendres torna la Marta, per quedar-se fins diumenge; i no només ella: dissabte arriben “los cuñaos formenteriles y la peque” i diumenge “los otros cuñaos y toda su troupe”. Del idíl·lic “DFN” tranquil i relaxat, amb un reduït stock (només la sogre i jo) passarem a viure un cap de setmana, de fi de vacances per a mi, amb un stock de: dona, sogre, quatre criatures, quatre cunyats... i jo. Però per això estan les famílies, no ? per conviure-hi, encara que només sigui uns pocs dies. O no ?.

Una NO noticia: en Messi, escollit millor jugador d'Europa de la temporada passada, guanyant per a 38 a 3 a C.R. (a algú li estranya ?). I, amb la sort dels campions, en el sorteig d'avui de la primera ronda de la Champions, ens han tocat el A.C. Milan (... en Ibrahimovic “torna a casa”) i dos autèntics desconeguts: el BATE Borisov bielorús i el VIKTORIA PLSEN, "els cervesers xecs".

Aquest cap de setmana, com cada any a Sant Julià, és “el cap de setmana del volei”; però jo, com des de fa tres anys (des de que ja corro “en serio”) no hi participaré; però sí que aniré a veure'ls, i a arbitrar algun dels molts partits que és juguen i a animar. L'any passat ja no vaig jugar "per no jugar-me-la" amb una torçada de turmell o de genoll, o amb alguna altra lesió a tants pocs dies vista de la Marató de Berlín (... després de tot el que havia entrenat !); i aquest any, ”más de lo mismo”: el diumenge següent ja tinc la Mitja Marató de Sabadell i, a sobre, no vaig gaire fi.

Se m'acaben les vacances ! (... les d'estiu, és clar).

(C.Q.  1.084  118-518-566)

..