SANSE

No, no he acabat les vacances a Sant Sebastià, ni a “Sanse” ni a “Donosti”, no; això vol dir que...

¡¡  S A N S E A C A B Ó  !!

... finitto, caput, niente... ya no hay más: s'han acabat les meves vacances d'estiu.

Divendres, dia de tranquil·litat absoluta (“DFN” en estat pur) i ja amb la Marta per Sant Julià. Dissabte “más de lo mismo”, tot i que la temperatura ha baixat una mica i “la tropa” ja s'ha anat posant els jerseis i la flassada al llit; a mig matí ja vaig acabar “La herencia de la tierra”, la novel·la històrica emmarcada a la Catalunya rural, des de 1815 i fins a 1881, seguint el desenvolupament d'una mina de carbó i d'una colònia tèxtil amb la revolució industrial de fons.

Cap al vespre, soparet a “Les set fonts”, amb los cuñaos i la sogre. En tornar a casa vaig començar ja amb el cinquè llibre del estiu (amb les seves 526 pàgines): “Las huellas imborrables”, de la sueca Camilla Läckberg, i que recull les noves peripècies del policia Patrick Hedström i la seva dona, l'escriptora Erica Falck (dels que ja he llegit en dos estius anteriors “La princesa de hielo”, “Los gritos del pasado” y “Las hijas del frio” tres títols ja clàssics de la novel·la negre que ens arriba del fred, i sempre amb un rere fons de nazisme suec, no sempre conegut/reconegut).
Dues “Mourinhades” al respecte del tema llibres:

"COLLITA"  LITERARIA  DEL  MES  D'AGOST



  -Perquè no hi ha un estàndard de cos (tamany) de lletra en els llibres ? (el cos de lletra més petit d’aquest estiu meu ha estat, precisament, el del llibre més extens, el d’en Follet i també el de format de full més gran).

  -Perquè no es foten d’acord, d’una vegada per totes, en com escriuen el nom del llibre i del autor en el llom, perquè quan els tinguis tots als prestatges de la llibreria de casa puguis llegir tots els títols en el mateix sentit i no posant a prova les teves cervicals ?.  

Avui he matinat; tocava sortir a córrer amb el cuñao; com que surt d'una operació d'hèrnia inguinal, i fa prop de sis mesos que no corre, s'ho ha pres amb la calma, tot i que els dos primers quilòmetres ha anat seguint el meu “ritme marató” no gaire ràpid. Després, jo ja he anat tirant i ell ha anat caminant i corrent i jo l'anava esperant. Hem fet, i li ha encantat, la “Ruta dels Molins”.

A mig matí han arribat “los otros cuñaos amb la troupe”; hem dinat tots plegats i, abans que em donés “la modorra” post-dinar, i quan tots començaven a “sestejar” pels sofàs i els llits, he agafat la moto i... cap a Esplugues, que hi falta gent !.

Així han acabat els meus dies de vacances estiuencs; i al mateix temps comença el compte enrere per la Mitja Marató de Sabadell de diumenge que ve (... on patiràs de valent, Txabi, patiràs, perquè no vas fi).

(C.Q.  1.090  119-518-572)
.