CAGÜENLA…!!

49 segons…. 49 punyeters segons més dels que m’havia proposat. L’objectiu per avui (recordeu: sempre s’ha de tenir un objectiu per sortir a córrer, sempre, encara que sense sentir-te pressionat per ell...) era el d’aturar el crono en 1:49:30, i finalment ho he fet en

1:50:19

els primers 5 quilòmetres els he fet en 25:36; els 10 en 50:36 (regular com sempre...) el que vol dir que la segona part l'he fet molt més lenta. He acabat finalment en el lloc 1.098 de 1.646 participants (o aquests són els que han acabat al menys).

Tot i amb aquesta "decepció" (... que no ho ha estat gens ni mica), aquesta és la meva

MILLOR MARCA PERSONAL en Mitges Marató

que fins ara ostentava la de Granollers d’aquest any (1:51:56); la he millorat baixant el meu temps en 1 minut i 37 segons ... que p’a mi edad, no está mal; parodiant a l’Artur Mas del Polònia:

- tot i que no tenia gaires bones sensacions...

- tot i que no l’havia entrenat ni preparat gens...

- tot i que he estat "malaltó" aquesta setmana...

- tot i que, en arribar al quilòmetre 10, he tingut uns 30 segons de "deixa-ho Txabi, deixa-ho, plega ara i no continuïs, que et grinyola el genoll, les dues "cintillas" buscan gresca i els dos sòleus ja s’estan queixant "...

- tot i que, un cop més, els putos auriculars del iPod no s’han engegat i he tornat a córrer sense música...

-tot i que he tornat a córrer sol...

Excepte l’Albert i en Per, la resta (Xavi, José, Artur, Juan Carlos i jo) hem matinat força (i estúpidament per cert) perquè havíem quedat al pàrquing de Can Mèlich a les 06,45 per anar a buscar els dorsal i els obsequis... sense caure en el compte de que el divendres, després del sopar, en Xavi ja ens va demanar els DNI per anar-los a buscar ell ahir dissabte ! (els d’en José, l'Albert i el meu al menys). Total, que a un quart de set d'un fosc matí ja estàvem al pàrquing del Canal Olímpic "fent temps" (la cursa arrancava a les 9 del matí, amb una temperatura excel·lent per córrer...).

Després de la cursa, me n'he anat al club a fer una llaaaarga sessió de jacuzzi, rematada amb una immersió a la pileta d’aigua freda.

Per acabar d’arreglar-ho m'he fotut de cap -de cul, per ser més exactes- per les grades de terra i gespa que hi ha per baixar fins el Canal Olímpic...

Aquesta és una Marató avorrida;  perdoneu... però algú ho havia de dir.

Però... he fet rècord personal ! Pel que sembla, Berlín i la seva Marató no m’han passat factura (encara que avui segur que no hagués pogut fer una Marató sencera, i menys aquesta tant avorrida...).

.