SÓN LES 06,30… !

Amb el cap al coixí, mig endormiscat, miro de reüll el despertador i...

- Horror... són les 06,30 !. Collons, collons, collons... m’he adormit !.

M’aixeco del llit d’un salt, em foto un cop al genoll amb la tauleta de nit i, a les fosques, sense obrir cap llum per no despertar a la Marta, obro el calaix on guardo la roba per córrer i -a cegues- busco la camiseta naranjito runner de Can Mèlich, els pantalons i un parell de mitjons. Però en fer una mica de soroll quan obria el calaix de dalt per buscar el xip, la Marta s’ha despertat:

- Què passa ?

- Doncs que són dos quarts de set, que m’he adormit i que no hi arribo...

- Que no arribes a on ?

- Al Club; he quedat amb les companys al pàrquing per anar fins a Castelldefels a córrer la Mitja Marató...

- Córrer una Mitja Marató, avui, en dissabte.... ?

- Dissabte ? però... avui és dissabte ?.

- Si, tros d’assa; va, torna al llit...

I això és el que he fet: ficar-me altra cop al llit, amb cara de tonto, però amb l’agradable perspectiva de saber que podia dormir unes tres horetes més encara.

La tensió i els nervis de les nits pre-cursa han tornat !.

(confio en no repetir aquesta mateixa escena demà, perquè demà sí que hi ha cursa)

.