Després del “parón” post Marató de Berlín (i de les molèsties al “empeine” per culpa dels metacarps del peu esquerra) sembla ser que aquesta setmana ja m’ho he agafat amb ganes, amb l’objectiu de seguir “acumulant quilòmetres” de cara a la Mitja Marató del Mediterrani del dia 24.
Avui, adolorit per l’esforç d’ahir al soft-ràquet (als piramidals, sobre tot) he estat a punt de no anar-hi i anar-me’n cap a casa; però no. M’he pujat a la cinta per cremar 602 calories fent una tirada de 6 quilòmetres a 5:42 i un darrer setè quilòmetre a 5:00, rematant-ho amb una llarga sessió d’estiraments reparadors. Ah, i com si d’una repetició de la marató berlinesa es tractés, arribat el quilòmetre cinc i mig han començat els dolors al “empeine”, que continua sense impedir que corri, però que és una molèstia constant “que la sents allà baix”...
Estic decidit, d’aquí al 24, a anar acumulant quilòmetres a velocitat en cinta 10,5 (aquests 5:42 minuts el quilòmetre) fins a “fer-la meva”, que em sigui normal córrer a aquest ritme constant de cara a les mitges i a les maratons senceres, per acabar “instal·lant-me”, amb el temps, a un ritme constant de 5:00 (que és com anar a la cinta a 12). Aquest és al menys el meu objectiu de cara a la Marató de Barcelona del mes de març 2011. Temps per assolir-ho en tinc de sobres: veurem cóm anem d’aquí al març de forces i de ganes i voluntat de fer-ho.
Marcar-se un objectiu: aquest és el secret.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario