Comença a ser ja repetitiu els divendres: arribo a casa cap a tres quarts de tres, em preparo el dinar, dino, m’apalanco al sofà -mig endormiscat- entreveient /mig escoltant “Sé lo que hicísteis”, de la Sexta,... i m’acaben tocant les sis/quarts de set allà estirat, sense realment haver pogut fer una siesta com cal, però tampoc sense haver descansat com cal. I em costa horrors el incorporar-me i sortir de casa per anar al Club. Però, un divendres més, ho he aconseguit: he llençat per la finestra la mandra que portava a sobre i me n’he anat cap al club, però no per sortir a córrer amb els companys per fora (crec que avui han anat per la Carretera de les Aigües) perquè "em grinyolen els genolls"; no rés important, però he preferit no forçar la màquina, i menys després dels 10 quilòmetres en cinta de dimecres. Així que m’he pujat a la bici per fer 15 quilòmetres i després he recuperat els exercicis, gaire bé oblidats, de reforçament de braços, rematant la sessió amb els clàssics i necessaris estiraments.
Quan menys ganes tens de fer coses, és realment quan les has de fer !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario