QUÈ M’ESTÀ PASANT …?

Toca reflexió.

Vaig començar a córrer als 51 anys. Fins fa uns mesos, no gaires, davant d’una cursa de 10 quilòmetres em preparava, m’entrenava per córrer-la...

En canvi, per la Marató de Berlín (un salt qualitatiu... i quantitatiu de quilòmetres) no vaig fer ni una preparació mínima; sí, vaig estar corrent uns 5 ó 6 dies alterns, durant les vacances, per Sant Julià, muntanya amunt-muntanya avall, durant el mes d’agost i després, el dia 30, vaig fer aquells quinze quilòmetres a la cinta (quin avorriment !); i, sense més preparació (i decidint-ho la mateixa nit anterior) vaig córrer la Mitja Marató de Sabadell el 5 de setembre, com aquell que rés. S’apropava la Marató, i jo seguia sense preparar-la, sense fer “tirades llargues” per tal de poder comprovar la resposta del meu cos; tant és així que (altra cop la mateixa nit anterior) vaig decidir córrer la Cursa de la Mercè del dia 19 (una setmana abans de la Marató): entre la Mitja de Sabadell i la Cursa de la Mercè només vaig anar a córrer -al club, a la cinta- tres o quatre vegades...

Finalment, amb aquest pobre bagatge de preparació, va arribar el dia de la Marató de Berlín i, sorprenentment, ja sabeu cóm em va anar.

Gaire bé sense fer gaire cosa durant el mes d’octubre, aquest diumenge, com aquell que res, em vaig fotre “entre pit i esquena” una altra Mitja Marató (... i a sobre, batent el meu rècord personal) i també sense haver-la preparat ni mínimament...

Però això no pot continuar així: un dia d’aquest “petaré” o em fotré un bon ensurt; m’haig de prendre més seriosament això de córrer, no puc estar confiant en què “ja me’n sortiré” (com m’està passant fins ara); Txabi, que ja no ets un xaval (... ni molt menys !) i no pots anar jugant amb aquestes coses.

Sincerament: sense haver corregut mai fins els 51 “tacos”, em sorprenc un dia i un altra de la facilitat amb la que ara, com aquell que no rés, em poso a córrer 21 quilòmetres sense preparar-m’ho (en uns temps més que discrets, això sí... però no deixen de ser 21 quilòmetres corrent, collons !). Diumenge passat, però, ni en conya, hagués pogut fer la Marató sencera.

Al març hi ha la Marató de Barcelona; i no només la vull córrer, sinó que vull millorar la meva marca personal de Berlín (i fer 3:59:59 ?): està clar que haurem de preveure un pla d’entrenament, sinó intens, sí constant, regular, d’acumulació de quilòmetres... És “la meva marató”, la de la meva ciutat, i no “em puc fallar”. A veure cóm m’ho faig !.

.