QUE AVUI “TOCAVA CÓRRER”…?

…. doncs a córrer 10 quilòmetres -en cinta- al club: yuppie, què divertit... ! (sarcasme...).

I perquè -sent avui dimecres- he corregut a la cinta en lloc de  sortir a córrer per fora amb l’Albert, en Xavi, la Belén i una altra noia runner... ?, doncs perquè la cinta, tot i lo “muermazo” que és córrer en ella, em permet anar a un ritme constant o, sí més no, al ritme constant que jo em marqui. I el ritme que m’he marcat per avui ha estat:

Fer 10 quilòmetres “in crescendo”, de 3 quilòmetres a ritme 6:00 - 3 quilòmetres a 5:27 – 3,750 quilòmetres a 5:00 i uns darrers 250 metres a 4:36 (un “sprint” en versió Txabi...). Total, per acabar fent-ho en 54:20 i cremant 840 calories.

És curiós cóm puc passar -en uns segons- de dir-me “va, puja a la cinta i corre una estoneta” a posar-m’hi i acabar fent una “private-racing” de 10 quilòmetres com aquell que no rés... Això abans, per a mi, era tot una senyora CURSA (amb majúscules) que tenia que preparar, entrenar, mentalitzar-me... i ara em foto entre pit i esquena, com si rés, 10 quilòmetres un dia com avui, entre setmana, i després d’una ascensió muntanyenca no prevista dos dies abans. I em reafirmo: quelcom està canviant en el meu cos, perquè suo com mai ho havia fet (o el termòstat del club no va fi). I també em reafirmo en que el meu grau de “cansament” va directament relacionat amb l’objectiu de quilòmetres a recórrer: avui he acabat “tocadet” fent-ne 10, però si hagués estat una mitja marató, i sabent que eren 21 els quilòmetres a fer, el 10 primers no haguessin estat tant “cansinos”, no sé si m’explico: si em marco fer 7 quilòmetres, aquest 7 se'm fan llaaaargs... però si me'n marco 15, els primers 7 passen volant, com si rés i arribo -be- als 15; i el mateix si en són 21 (i, pel que va acabar demostrat, això em passa fins i tot davant d'una marató de 42 quilòmetres... tot i que els darrers 6 varen ser força durs).

I demà ?.... demà ja veurem. El cas és anar acumulant quilòmetres d'aquí al 24.

.