COM UNA “PILTRAFA”…

Sí, així mateix estic avui: com una autèntica "pellerenca" ("piltrafa" en castellà)… I és que ahir al vespre varem fer "l'enèsim sopar d’aniversari" de la Marta; la companyia (Albert, Jimena, Nacho i Carolina) immillorable; el lloc (el NUBA) genial per l'ocasió; el menjar, deliciós (abans d'anar-hi, però, la Marta i jo varem atracar un banc per poder pagar els preus de la carta de vins: s’han tornat bojos amb els preus dels vins els restaurants jo crec...). I amb una llarga i agradable sobretaula... i sense alcohol. 

Però, ja a casa, cap a les quatre de la matinada m’he llevat amb l’estomac regirat i llavors ja ha estat tot un caos, deixant-me com una autèntica "piltrafa", amb aquella suor freda tan característica, amb esgarrifances, adolorit, aixafat, totalment descompost... És el segon cop en poc temps que em passa quelcom similar, encara que avui ha estat molt pitjor (l’altra cop va ser gaire be fa un mes, després del sopar a El Masnou; vull pensar que només han estat dues "ensopegades estomacals aïllades", sense cap relació entre elles). Però... què malito estoy !. Encara que s’ha de reconèixer que soc un "molt bon malalt", perquè no dono gens la brasa a ningú, no emprenyo, no demano rés; quan em trobo així "no necessito mimitos", només necessito que em deixin sol, que no m’atabalin, que ja se’m passarà...

En un altre ordre de coses dir que menys mal que diumenge em va donar per anar a fer les sèries al club, perquè entre ahir dilluns pel sopar, avui dimarts per l’efecte "piltrafa" -tancat a casa tot el dia- i demà dimecres pel partit de Champions contra el Copenhaguen (o sigui, tres dies seguits sense sortir a córrer) m’ho estic muntant de conya de cara a preparar-me bé per la Mitja Marató del Mediterrani d’aquest proper diumenge !

(i, a sobre, amb el secret objectiu de no parar el crono més enllà de 1:49:00, o sigui, rebaixar en tres minuts el meu millor temps en una mitja marató, 1:51:56, que va ser el temps aconseguit a la de Granollers d’aquest any).

.