Avui, tot tornant de Vilafranca del Penedès, he passat pel Club per preparar la Cursa de diumenge. No he fet exactament el que pensava, sinó que finalment només han estat 4 quilòmetres (3 a 13 - 0,5 a 11 - i uns altres 0,5 a 13). Els estiraments adients i una bona sèrie d’abdominals.En sortir m’he creuat amb en Juan Carlos... i m’ha dit que no fa la Mitja Marató del Maresme; això vol dir que la correré sol (pel que fa a companys de Club, es clar...).
Per cert : Felicitats Albert !!!! (en obrir el blog de "Tri-Banda", m’he trobat amb la sorpresa de que serà pare al Juliol... hem estat junts fa una estona i no m’ha dit rés el caxondo...).
He contactat avui amb els meus fire-men-friends perquè dijous es la data d’arrencada de les inscripcions per la Cursa dels Bombers i necessito les seves claus d’accés per poder “passar pel morro” al màxim de companys runners.
Com us vaig dir, ahir al vespre tocava teatre; sí més no, entretinguda (no era una obra de teatre en sí, sinó una “lectura escenificada”, amb bons actors, això sí). Però el realment gratificant va ser el poder-ho fer junt “amb les meves dones”, la Marta, l’Andrea i la Martona; i es que cada cop més difícil –per feina, exàmens, “noviets”, boy_friends, actes varis...- el poder arribar a fer quelcom junts...
Demà, tornem-hi: toquen sèries, curtes, però ràpides. A veure quan aguanto.
“... jo no prometo res, només camino mullant la ploma al cor, que és on cal sucar l’eina. Tampoc no sé el que em proposo, perquè el tenir un propòsit no es fer feina. Jo no vull allistar-me sota de cap bandera. De la divina Acràcia seré ara el glossador. De l’Acràcia impossible en la vida dels homes que no senten desig d’una era millor. I el que pensin de mi no m’interessa gens”. (Joan Salvat Papasseit).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario