Està clar que no es pot afluixar… D’acord, vaig tenir l’incident amb la moto i m’ha deixat tocat, però està clar (i més ja a la meva edat, a punt de fer-ne 52) que o ets constant, metòdic... o la força se’t en va.
Avui, amb aquest handicap de la moto de la setmana passada, només he fet una “mini-sèrie” de 3 quilòmetres en 14 minutets, en fragments de 500 metres a 12 i a 14, i els estiraments i els abdominals, que no faltin.
Continuo amb molèsties per la caiguda (ara, al cap del fèmur esquerra, cop que encara no havia “descobert”) i, des de dissabte, tinc una estranya sensació al genoll dret: segons com i quan “em fa figa”, em falla (pujant escales, normalment). Està clar que, avui per avui, no passaria la ITV !!!.
He començat ja a rebre noticies del e-mail que he enviat avui als runners del Club (per apuntar-los “pel morro” a la Cursa dels Bombers d’abril); espero poder aconseguir que al menys 10 d’ells no hagin de pagar la inscripció, gràcies als meus “fire-men-friends”, en Jordi i en Lluis.
La meva propera cursa.... Sant Boi, el dia 22 de febrer (em sembla que jo solet, sense que ningú del Club corri amb mi...).
I dieu que aquí fa fred … si estiguéssiu a Londres ja no se què diríeu…
"... jugando ayer desnudo por la arena mi niñez poco a poco vi pasar; se me escapó sin darme cuenta apenas soñando con volar. Irme jugando con el viento, caer sobre el agua un momento. Crecí soñando cerca del mar, junto a las rocas un día aprendí a volar como mis gaviotas; y me fui, lejos de allí, aquel día, sin mirar atrás, creí que jamás volvería" (JMS-Mis gaviotas, 1969)..
No hay comentarios:
Publicar un comentario