domingo, febrero 1
NADAL NO ÉS NOMÉS LA FESTIVITAT DEL 25 DE DESEMBRE …
No. Nadal es també aquest paio mallorquí que, des de fa ja no sé quan, ens/em té al·lucinats: ha passat de ser “el rei de la terra batuda” a ser “el rei en totes les superfícies”... Un cop guanyat Wimbledon l’any passat i superat el “trauma de no saber guanyar a l’herba”, ja res se li ha resistit. I la darrera fita, la d’aquest matí davant (altra cop) del excel·lent contrincant que sempre es el suïs Roger Federer (gran jugador, millor persona encara, gran amic d’en Rafa a més a més...). Després d’haver tingut que jugar cinc llarguísims sets en més de cinc hores davant Verdasco a la semi-final, avui li ha tocat jugar uns altres cinc sets, i més de quatre hores de joc, per guanyar el seu primer Open d’Austràlia (primer cop que ho guanya un espanyol). El dia que superi el seu particular trauma del “calçotet a la regatera del cul” ja serà la repera...
I pel que fa a mi, doncs, ja m’estranyava tants mesos sense ocórrer, i avui ha tornat a passar-me: aquest migdia, en intentar pitjar el botó d’encendre la tele... zas !!! “latigazo a l’esquena". Osti noi quin mal... Ara feia uns quatre o cinc mesos que no em passava, i ho atribuïa al fet de fer exercici continuat, però sembla que no te res a veure: hi ha un punt, a la meva columna, en que depenent d’un grau exacte d’inclinació-torsió que... zas !!! “latigazo”. Jo crec que la culpa la té “la vèrtebra de més”; i es que a la zona baixa lumbar jo tinc una vèrtebra més del compte i, a més a més, es bífida (o sigui, que no es va acabar de tancar) i es veu que hi ha algun nervi rondant per allà que, depèn de com es torça la columna, em fa veure no ja les estrelles, sinó unes quantes constel·lacions a la vegada. Aquest cop, però, he pres remei d’immediat: un relaxant muscular (Myolastan) i un antiinflamatori (Normulen) i després, fa una estona, unes fregues lleugeres de Flogoprofen, per “rematar”; a veure si aconsegueixo que em passi en 2 ó 3 dies.
I del Barça, què ?. Doncs un partit molt travat, en que s’ha avançat el Racing ja a la segona part... i que no s’ha arreglat fins que ha sortit (qui si no) en Messi al minut 60 i ha marcat el seu gol al cap de cinc minuts, per acabar de rematar la feina, també ell, al minut 81 amb un gol “de la factoria Messi”, que no només ha estat un gran gol, sinó que ha estat el gol 5.000 del Barça en el Campionat de Lliga (però com que la felicitat mai no es complerta, ens han expulsat en Marquez –minut 85- i en Piqué, minut 95). Per tant, “la taca blanca" la continuem tenint a 12 punts...
“...te levantarás despacio poco antes de que den las diez y te alisarás el pelo que con mis dedos deshilé, y te abrocharás la falda, y acariciarás mi espalda con un “hasta mañana”. Y te irás sin un reproche, te perderé con la noche que llama a mi ventana, y bajarás los peldaños, de dos en dos de tres en tres. Ellos te quieren en casa poco antes de que den las diez. Vete, se hace tarde, vete ya...” (JMS-Poco antes de que den las diez, 1969).
.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario