Per sort -i per un cop i sense que serveixi de precedent- el partit es jugarà d’hora... raonablement d’hora (perquè diumenge jo tinc Cursa, no us en oblideu...).
I m’ha agradat la sinceritat d’en Sergio Busquet, dient que en ell tan se’l hi enfot si l’Espanyol baixa o no baixa a segona divisió (perquè, entre d’altres coses, no serà per perdre aquest partit pel que baixin o no...); total, es el que quasi tothom pensa, però que ningú no diu (del cantó “culer”, es clar). A més, encara està massa viva, massa present, la “tamudada” dels collons de fa dues temporades...
D’aquí a una estoneta me’n aniré cap el Club a fer una llaaaaarga sauneta i una bona estona de jacuzzi, per estovar i relaxar muscles.
La cançó d’avui, si t’ho mires bé, sembla que parli de “culers” i “periquitos”... però rés més lluny, suposo, del que volia expressar en “juanito” quan la va escriure; es la que tocava per avui, no ha estat escollida a posta...
“...tan lluny i tan a prop com el riu i el xop. L’un caminant, l’altra quiet. Plegats, però indiferents com l’arbre i el vent. L’un dalt del puig i l’altre fuig; adéu, adéu, amor meu i sort. Quan un no vol no es pot fer un hort on hi ha un erol, ni quan és fosc fer néixer el sol, ni seda del setí, ni d’una drecera es pot fer un camí... (JMS-Adéu, adéu,amor meu, i sort, 1970).
.
I m’ha agradat la sinceritat d’en Sergio Busquet, dient que en ell tan se’l hi enfot si l’Espanyol baixa o no baixa a segona divisió (perquè, entre d’altres coses, no serà per perdre aquest partit pel que baixin o no...); total, es el que quasi tothom pensa, però que ningú no diu (del cantó “culer”, es clar). A més, encara està massa viva, massa present, la “tamudada” dels collons de fa dues temporades...
D’aquí a una estoneta me’n aniré cap el Club a fer una llaaaaarga sauneta i una bona estona de jacuzzi, per estovar i relaxar muscles.
La cançó d’avui, si t’ho mires bé, sembla que parli de “culers” i “periquitos”... però rés més lluny, suposo, del que volia expressar en “juanito” quan la va escriure; es la que tocava per avui, no ha estat escollida a posta...
“...tan lluny i tan a prop com el riu i el xop. L’un caminant, l’altra quiet. Plegats, però indiferents com l’arbre i el vent. L’un dalt del puig i l’altre fuig; adéu, adéu, amor meu i sort. Quan un no vol no es pot fer un hort on hi ha un erol, ni quan és fosc fer néixer el sol, ni seda del setí, ni d’una drecera es pot fer un camí... (JMS-Adéu, adéu,amor meu, i sort, 1970).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario