JA ESTÀ FET ! ! !

I què es el que està fet ? . Doncs dues coses:

Per una banda, el tema de “La Mitja Marató Costa Barcelona Maresme” del dia 15 de març; aquest matí ja m’he inscrit (a veure si fa el mateix en Juan Carlos, i així podem fer-la tots dos; si més no, sortir a fer-la junts...).

I, per altra banda... les sabatilles: ja me’n he comprat unes de noves (les Mizuno que em vaig comprar de rebaixes al gener les vaig tornar fa uns dies, no em pregunteu perquè, però "no m’acabaven de fer el pes”).

He fet cas a l’Albert i en Pau i me’n he anat a “J’arribu” de Cornellà. Collons, quin bon paio en Carles i què bon venedor que es; venedor amb totes les lletres, un venedor amb majúscules: et pregunta (fonamental per saber el què), t’explica, et raona, t’ensenya, et fa provar un munt de sabatilles i, fins que no estàs tu convençut, ell no para; no es dels que et vol endinyar “el que sigui”, sinó convèncer, que sápigues què es el que els teus peus necessiten (altra cosa es que t'ho puguis pagar...).

I, entre les cinc opcions finals que m’ha presentat (Mizuno, New Balance, Nike, Asics i Saucony) finalment han estat aquestes las que m’he comprat:

les SAUCONY GRID PHOENIX 3,

de 105 euritos del ala, que s’han quedat en 95 per ser del Club.

D’entre les moltes coses que m’ha dit en Carles, la més important es que “jo no talono”, sinó que la petjada la faig amb el metatars tal i com ho fan els kenyans, etíops i demés negrets voladors, que sembla que “flotin”, que quasi no toquen el terra quan corren... així que dec tenir "ancestros" africans: manda güevos !!!; es per això que jo no necessito sabatilles amb reforç d’absorció de cops al taló.
Ah ! i ni pronador ni supinador, ni res de res... la meva petjada es de lo més normaleta.

Albert... les meves estimades ASICS estan encara de putíssima mare, gens desgastades i amb molts i molts quilòmetres per fer encara; no les he desgastat gens i encara els hi queden moltes curses per fer, i més amb la meva petjada i com les cuido (Carles dixit...).

“...el meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa; el meu carrer no val dos rals: son cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. Es un racó on mai entra el sol, un carrer qualsevol” (JMS-El meu carrer, 1979).
.