Em podeu dir “culé pessimista”, o el que vulgueu, però acaba ara mateix la primera part del Olympique de Lyon - Barça, i això no m’agrada gens ni mica... Crec que estem entrant en una “pàjara”, en una perillosa espiral descendent, que ens acabarà passant factura. Va començar amb el Betis, ho van rematar els “pericos” (ja està bé de posar l’escut del “negre del pito” pel davant: varem jugar de pena i prou...); i avui, segon regal consecutiu d’en Valdés (cóm s’ha empassat el paio la falta directa d’en Juninho des del lateral de l’àrea, per Déu !). Ara mateix estan al descans; no penso veure la segona part, perquè em poso de mala llet... i perquè preveig un daltabaix.
I lo pitjor del cas es que, per poder veure el partit (... i per tenir que “empassar-me” un infumable informe jurídic de 50 pàgines que hem de presentar demà al matí, tot sigui dit) no he anat al Club, on pensava fer els ja clàssics 11 quilòmetres amb bici i els estiraments/abdominals pertinent, perquè m’he de preparar, continuar preparant-me, perquè diumenge vull acompanyar -al menys en els seus últims quilòmetres- al Marco i en Jose, que corren la Marató de Barcelona. Jo ja no torno a tenir cursa fins el 8 de març (Esparraguera) i, la setmana següent, el 15 ... la meva primera Mitja Marató !!!.
“...es menuda como un soplo y tiene el pelo marrón y un aire entre tierno y triste como un gorrión. Le gusta andar por las ramas, ir de balcón en balcón sin que nadie le eche mano como un gorrión; nació libre como el viento, no tiene amo ni patrón y se mueve por instinto como un gorrión.... y le da pena el canario, pero no envidia al halcón...” (JMS-Como un gorrión, 1970).
.
I lo pitjor del cas es que, per poder veure el partit (... i per tenir que “empassar-me” un infumable informe jurídic de 50 pàgines que hem de presentar demà al matí, tot sigui dit) no he anat al Club, on pensava fer els ja clàssics 11 quilòmetres amb bici i els estiraments/abdominals pertinent, perquè m’he de preparar, continuar preparant-me, perquè diumenge vull acompanyar -al menys en els seus últims quilòmetres- al Marco i en Jose, que corren la Marató de Barcelona. Jo ja no torno a tenir cursa fins el 8 de març (Esparraguera) i, la setmana següent, el 15 ... la meva primera Mitja Marató !!!.
“...es menuda como un soplo y tiene el pelo marrón y un aire entre tierno y triste como un gorrión. Le gusta andar por las ramas, ir de balcón en balcón sin que nadie le eche mano como un gorrión; nació libre como el viento, no tiene amo ni patrón y se mueve por instinto como un gorrión.... y le da pena el canario, pero no envidia al halcón...” (JMS-Como un gorrión, 1970).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario