TOT TORNANT DE GIRONA ...

Vaja amb els gironins... ahir un dia quasi de primavera i avui, que arribo jo, a poc més d’1 grau i mig a les nou del matí.
He arribat tard a Barcelona al vespre, i amb la intenció de “tirar p’a casa”... però finalment he anat cap el club, i he fet els ja habituals 11 quilòmetres amb bici estàtica en mig horeta, cremant 260 calories.
Es curiós (o potser es senzillament normal): suo més -però que molt més- anant mig hora en bici, que corrent a la cinta el mateix temps... però també es cert que cremo més del doble de calories corrent que anant en bici.

M’haig de fer amb una d’aquestes dues “perles” ASICS:
o la Gel Nimbus 10 TN840, com les d’en Marco,
o les GT 2130 Lighten blue
(que he vist avui a Platja d’Aro, però de les que no tenien el meu número; eren 120 euritos del ala -no estaban rebaixades- però espero que el meu bon amic Santi de Platja d'Aro em doni un cop de mà i me les tregui quasi a preu de cost; sí mes no, ho lluitaré... sinó, res de res a aquests preus...).

Dues fotos per il·lustrar aquesta entrada: la del cartell del Carnaval de Platja d’Aro d’aquest any (tot un clàssic, juntament amb el de Sitges ), i una foto d'en Bambi, amb una de les seves “promeses”. Ai senyor, que Déu ens agafi confessats amb aquest paio !!!

Avui me’n explicaven un:

Es troben en ZP i en Jaimito, i en ZP li diu:
- vaya, tu eres el de los cuentos, no ?.
I en Jaimito li respon:
- no, el de los cuentos eres tú... yo soy el de los chistes.

Us sona allò de:
-“Pasqual, apoyaré el Estatut que apruebe el Parlamento de Catalunya" ?
Pues, eso...

Avui, una de sencere...

“... soplaban vientos del sur y el hombre emprendió viaje; su orgullo, un poco de fe y un regusto amargo fue su equipaje. Miró hacia atrás y no vio más que cadáveres sobre unos campos sin color, su jardín sin una flor y sus bosques sin un roble. Y viejo y cansado a orillas del mar bebiose sorbo a sorbo su pasado. Profeta, ni mártir, quiso Antonio ser. Y un poco de todo lo fue sin querer.
Una gruesa losa gris vela el sueño del hermano. La hierba crece a sus pies y le da sombra un ciprés en verano. El jarrón que alguien llenó de flores artificiales, unos versos y un clavel y unas ramas de laurel son las prendas personales del viejo cansado que a orillas del mar a orillas… (JMS-En Colliure, 1969).
.