… encara que no vaig al ritme que m’havia inicialment marcat.Avui, sèries ràpides (ràpides per a mi, es clar), però poques, perquè sento els bessons una mica carregats: 250 metres a 12, 750 a 14,5 !!! (velocitat supersònica per mi), 250 altra cop a 12 i uns altres 750 a 14,5... per acabar els dos quilòmetres restants a 11. He preferit no forçar i fer uns bons estiraments i abdominals, no sigui cosa que em passi factura el diumenge.
Ha tornat a aparèixer la molèstia a la planta del peu dret.. però no quan corro (es curiós).
Aquesta nit passada he somiat amb la Mitja Marató i els seus poc més de 21 quilòmetres... arribava als primers 10 ja una mica justet de forces i, en girar i donar la volta, per tornar a córrer pel mateix camí que ja havia fet, però en sentit invers, se’m venia el món a sobre, les cames em feien “figa” i tenia que esperar al “coche escoba” perquè em recollís i em dues a meta. Quin desastre !!!. Espero que només hagi estat un somni i no una premonició.
Jo, el que crec, es que m’ho prendré amb molta calma (21 quilòmetres, per a mi, son molts quilòmetres...), i seria un gran èxit el acabar-los en 2 hores ó 2 hores i poquets minutets més (que seria un excel·lent 6 minutets per kilòmetre de promig). Tranquils, el temps ens ho dirà.
Apa, bona nit...
“...com un calidoscopi de cristalls menuts canvia de dibuix i de color si al bressol lluu el sol o ha plogut. I omple el meu món de flors... és quasi una dona, m’enreda quasi com una dona, em busca quasi com una dona, i juga quasi com una dona, com una dona que et vol com a ningú i de matí obre els seus ulls amb tu...” (JMS-Quasi una dona, 1970).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario