Tant a Florència (pobres "maratonians") com a Barcelona, pel diumenge al matí hi ha amenaça de pluja.
I sembla ser que pitjor allà a Florència que aquí.
Jo ja he fet una cursa de 10 quilòmetres amb forta pluja (i fent -a sobre- un bon crono, en el Cross de Sants de l'any passat). Però no m'imagino el calvari que ha de representar el fer els 42 quilòmetres i pico d'una marató sota la pluja (i a finals de novembre, que no parlem d'una pluja d'estiu !). Però en Marco, el Jose i l'Alberto (sempre me'n oblido d'ell; és el nebot d'en Marco) s'han entrenat de valent per a poder fer un bon paper i no crec que la pluja -ni rés- pugui amb ells; l'únic que em fa por és que, amb la pluja, en Marco se'ns electrocuti amb l'acumulació de tots els ultrasons que porta a dins del seu cos per poder curar-se “del bicho”, com diu ell...
Per la meva part, i passi el que passi, jo sortiré a córrer la Jean Bouin amb el mateix esperit de sempre i amb un objectiu ben clar: fer caure els 47'58'' de l'any passat; pensant-hi, ara m'ha vingut un “flash” d'aquells llunyans en el temps: he recordat cóm i cóm m'agradava jugar al futbol els dies de pluja: lluitant amb la pilota “clavada” al fang o flotant sobre un bassal, el fred, el córrer -o intentar-ho al menys- pel fang, caure dins un bassal per una empenta... i, en acabar, entrar al vestidor empapat, amb fang a la cara, a les cames, a la samarreta, als pantalons, amb les botes pesant com a ploms... i sentir el plaer de l'aigua de la dutxa -sovint freda- fent marxar tot allò de sobre del teu cos (i si guanyàvem, allò ja era “la repera”).
Avui he anat a fer uns quilòmetres en bici al Club i demà hi tornaré (per consell del Albert) per anar a fer carrera suau (uns sis quilòmetres) fent l'últim quilòmetre esprintant (a velocitat 14,5 ó 15, depèn de cóm em trobi).
I rés de sauna ni jacuzzi, m'ha repetit i recordat. Ni demà ni dissabte.
Apa, que ja s'acaba la setmana i gaire bé el mes... i l'any !.
Jo ja he fet una cursa de 10 quilòmetres amb forta pluja (i fent -a sobre- un bon crono, en el Cross de Sants de l'any passat). Però no m'imagino el calvari que ha de representar el fer els 42 quilòmetres i pico d'una marató sota la pluja (i a finals de novembre, que no parlem d'una pluja d'estiu !). Però en Marco, el Jose i l'Alberto (sempre me'n oblido d'ell; és el nebot d'en Marco) s'han entrenat de valent per a poder fer un bon paper i no crec que la pluja -ni rés- pugui amb ells; l'únic que em fa por és que, amb la pluja, en Marco se'ns electrocuti amb l'acumulació de tots els ultrasons que porta a dins del seu cos per poder curar-se “del bicho”, com diu ell...
Per la meva part, i passi el que passi, jo sortiré a córrer la Jean Bouin amb el mateix esperit de sempre i amb un objectiu ben clar: fer caure els 47'58'' de l'any passat; pensant-hi, ara m'ha vingut un “flash” d'aquells llunyans en el temps: he recordat cóm i cóm m'agradava jugar al futbol els dies de pluja: lluitant amb la pilota “clavada” al fang o flotant sobre un bassal, el fred, el córrer -o intentar-ho al menys- pel fang, caure dins un bassal per una empenta... i, en acabar, entrar al vestidor empapat, amb fang a la cara, a les cames, a la samarreta, als pantalons, amb les botes pesant com a ploms... i sentir el plaer de l'aigua de la dutxa -sovint freda- fent marxar tot allò de sobre del teu cos (i si guanyàvem, allò ja era “la repera”).
Avui he anat a fer uns quilòmetres en bici al Club i demà hi tornaré (per consell del Albert) per anar a fer carrera suau (uns sis quilòmetres) fent l'últim quilòmetre esprintant (a velocitat 14,5 ó 15, depèn de cóm em trobi).
I rés de sauna ni jacuzzi, m'ha repetit i recordat. Ni demà ni dissabte.
Apa, que ja s'acaba la setmana i gaire bé el mes... i l'any !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario