COLLONS AMB SANT VICENÇ ! (...dels Horts).

.
La cosa no ha arrancat bé ja de bon matí.

En arribar al poble, ni un indicador de on començava la cursa, així que... a preguntar !. I aquí és on ja no ha començat bé la cosa ( tot i les sospites que ja tenia); perquè la resposta que m'ha donat el primer a qui he preguntat ha estat:

- Es allí ARRIBA, junto a la Piscina Municipal.

ARRIBA... paraula “mardita” per un corredor. Perquè, si la sortida era “allí arriba” volia dir que l'arribada també seria “allí arriba”, o sigui que... final de cursa en pujada (qué bien !).

Els companys han anat arribant (l'Albert, en Juan Carlos i “els Cárdenas”...). La organització, precària, encara que amb molta voluntat en ser la primera cursa que feien. El dia, lluminós, radiant, com de primavera avançada... jo crec que a les deu estaríem a uns 18 ó 19 graus i amb sol, un bon sol.

No només la sortida era “allí arriba”, sinó que només sortir hem començat amb una bona pujadeta. Però, insospitadament, els primers quatre quilòmetres els he fet en 19 minuts, els 5 en 24 (tot i la llarga “pujada fins als Mossos”) i els 6 en 29... per acabar entrant en la meva pájara habitual fins el quilòmetre vuit, però sense perdre gaire temps; però aleshores, del vuit al deu, “la cosa era cuesta arriba”; he acabat el quilòmetre 9 en 45'09''... i ja tenia la certesa de que no podia baixar dels 50' ni en conya, perquè encara quedava “la subida a meta”. Pel meu crono, he entrat en 50'21''.

Que jo recordi, no he acabat tant “tocat” en cap de les curses fetes fins ara, Cardedeu i Esparreguera incloses: els quàdriceps no paren de queixar-se'm, em fan mal les natges i, cosa inèdita, m'he fet pols els mugrons, sense sagnar però. Els tinc ben “escaldats”, l'esquerra sobre tot.

Com que tenia ganes d'anar a veure la baixada dels Karts de Coixinets a Sant Just, el que he fet ha estat anar al Club a dutxar-me i a canviar-me de roba (si m'hagués anat a dutxar a casa, segur que ja no hagués sortit).

Estranyament, he fet més de tres hores de migdiada (evito fer-ho després de les curses, per no quedar-me “aplatanat”). En llevar-me m'ha passat fugaçment pel cap el anar-me'n a fer una llarga sessió de sauna, però no m'he acabat de decidir, així que aquí estic, escrivint això, amb el cul adolorit i procurant que la samarreta no em fregui gaire els meus adolorits mugrons...

A nivell de feina, setmaneta interessant la que ve; estic a punt de tancar un parell de “temazos” que ens poden ajudar a acabar “cum laude” un any tant i tant complicat com aquest, “porque yo lo valgo...”

Demà, si no em continua fent mal el cul, aniré a fer la típica i tòpica sessió de “recuperació activa” perquè...

... comença el compte enrere per la Jean Bouin del proper dia 29 !.

.