Si no hi ha contratemps de darrera hora, avui sí -per fi- podré arribar-me fins el Club “a fer el que cal fer” : suar una miqueta i castigar-me el cos per no fer el ridícul més espantós d’aqui a 10 dies a la Jean Bouin. Així dons, tocarà fer exercicis de reforçament de cames amb peses i “sentadillas” (fa una eternitat que no en faig, i després se’m carreguen els quàdriceps com se’m carreguen...), continuar amb els exercicis de braços (que ”m’obren els pulmons”) i, depèn de cóm em trobi, unes carreretes en sèrie a la cinta, i es que demà -després de moltes setmanes- vull retrobar-me amb els companys “trotando por ahí” en la nostra habitual sortida dels divendres tarda.
“Cuando las barbas de tu vecino veas pelar...”, pues eso. Aquest dissabte ja vaig a la primera de les moltes festes de 60é aniversari que tindré d’amics meus. I a partir d’ara s’aniran precedint unes a les altres sense parar, com ja va passar “cuando los 50”. Osti tu, 60 tacos !. Per sort per ell, en Nachete, el primer “sesentón” de la colla dels “Millonarios F.C.”, no viu ni se sent “com un de seixanta”... però què collons, ja els té !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario