PER FI … ! ! !

.

… sí, per fi he pogut passar avui pel club, sí més no a “estirar les cames”. Estava encarcarat, amb l’esquena adolorida, però es que si no hi anava i començava a “funcionar”, lo de diumenge pot ser tot un desastre. Haig d’aconseguir fer 47’ i pocs, molt pocs segons... (i si és 46’, millor que millor).
He començat a la cinta, a 12, durant 750 metres, amb els 250 finals a 14; altra cop a 12, amb uns 250 finals... a 15 !; una estona amb bici, exercicis de braços, estiraments... per després, abans de dutxar-me, baixar a les pistes de soft-raquet perquè hi havia campionat “de no sé què”; he pogut veure, i veure guanyar, un llarguiíííísim partit del Oriol (l’Uri).

Parlant amb l’Albert, en Xavi i en Pau se’ls nota “l’excitació florentina”: tenen ja "a tocar" el viatge a Florència per fer de llebres-acompanyants d’en Jose i en Marco a la Marató de diumenge (tot i que en Marco segueix bastant fotut; “entre algodones” i gaire bé electrocutat que el té en Xavi Gallego...). Ells tres -i en Gilbert, que no corre- surten aquest divendres al matí, i tornen dilluns; els “corredors de veritat” viatgen dissabte.

La meva aposta particular és que cap dels dos sobre-passarà les 3 hores 12 minuts.

I diumenge, tot un clàssic: Barça – Madrid (... que aquest cop no veuré “in situ”).

A nivell de feina, avui he tingut una altra dia "gloriós"... i és que estic portant una setmaneta com la primera part del Barça d'ahir: ... per emmarcar !.

I que duri !.

I al Rafa Nadal què és el que li passa... ?.

.