Aquesta tarda he anat altra cop al Club; després dels 5 quilòmetres d'ahir volia comprovar que -possiblement- el dolor al solear podia ser degut només a que feia dies que no corria... Així que m'he calçat altra cop les Saucony i he arrancat a córrer a la cinta, amb la intenció de fer uns altres 5 quilòmetres. I és que haig de començar a recuperar la resistència, el fons, davant del mes de novembre que m'espera... (Cros de Sants, Cursa a Sant Vicenç dels Horts i la Jean Bouin).
He fet sèries de 500 metres fins al quilòmetre quatre, a ritme altern de 11 i 13; però el darrer quilòmetre l'he fet: 500 metres a 14 i els darrers 500 metres... a 15 ! (a 4' al quilòmetre...). Una passada !.
Vist com ha anat la cosa, crec que prendré el costum d'accelerar el ritme quan corri en cinta, per anar-me acostumant a córrer a un ritme un pel més alt, agafant fons i resistència. Crec que estic en condicions de poder fer (sense morir en l'intent) una sèrie de 6,5 quilòmetres semblant a aquesta:
0,5 a 13 1 a 14 0,5 a 13 1 a 14 0,5 a 13 1 a 14 0,5 a 13 1 a 15 0,5 a 13
no sé, ho provarem dimecres (demà faré bici, braços i abdominals i dimarts soft-ràquet).
I avui s'ha corregut la Marató de Nova York; ha guanyat un “americà” (realment, un eritreu nacionalitzat, en Meb Keflezighi), amb un temps de 2 h 09'15'' ; la primera noia ha estat una etíop la Derartu Tulu (2h 28'52''); la “meva” Radcliffe (no oblideu que “varem córrer junts” la Mitja Marató de NY d'aquest estiu i ens varem fer íntims...) ha acabat quarta, amb un temps de 2 h 29'27'', queixant-se de la cama esquerra (com a l'estiu, cosa que ja li va impedir córrer la Marató de Berlín).
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario