Encara no són les vuit del matí i ja fa estona que m'he llevat; com totes les nits pre-cursa, no és que no hagi dormit bé, és que dormo a “batzegades” (em desperto molt sovint al llarg de la nit); ja he complert amb el ritual del esmorzar:
torrades amb oli i pernil dolç, suc de taronja, cafè (doble) amb llet, mel i cereals i, d'aquí una estona -una mitja hora abans de la cursa- el plàtan.
Per més curses que vagi fent, hi ha quelcom que no canvia: el neguit, les ganes de començar a córrer, el escalfar a a prop del lloc de la sortida, observar als companys (que no rivals...) i sobre tot, el tornar a sentir “el gusanillo” de la competició. Continua avorrint-me sobiranament l'entrenament... però les curses son una altra cosa, és un altra món.
Decididament, la rascada al quàdriceps per la caiguda d'ahir ha quedat només en això, en una rascada; però amb el que m'he llevat és amb “el despertar dels cops”: no ens oblidem que el que va caure per terra ahir era un paio de gaire bé 53 tacos i que, a diferència dels nens petits -”que son de goma” com acostumem a dir- sí que se'n ressent en els ossos quan va per terra; així, tinc adolorit el maluc i el colze, i a nivell muscular una lleugera molèstia a sobre el genoll (segurament el vaig girar malament en caure); però res de tot això m'impedirà córrer d'aquí a menys de dues hores.
Hi aniré una mica abans del previst, per veure cóm podem resoldre lo de la pèrdua del dorsal. Aquesta nit, entre son i son, ja he recordat cóm segurament el vaig perdre: en recollir-lo (crec recordar que soc el 527), ens van donar un val per bescanviar a la farmàcia de la estació per un producte “recuperador” (un “aquarius”, però de farmàcia, i unes pastilles per les articulacions); em van demanar d'emplenar un qüestionari... i deuria ser allà, sobre el taulell, on va quedar (estava dins un altra fulletó que també ens van donar). No crec que hi hagi gaire problema, inclús en córrer sense dorsal, perquè aquesta és una cursa “modalitat Champion-Chip”, o sigui, que jo corro amb el meu propi xip groc. Amb el meu xip... i amb les meves Asics que -definitivament i fins que “petin”- seran les que utilitzaré sempre a les meves curses (quin “fiasco” les Saucony !).
El dia s'ha llevat solejat, clar... però fred. I amb vent, un vent emprenyador per córrer. Com l'any passat, la Marta vindrà amb mi a la cursa (aquest any sembla que, ja definitivament, sense pluja).
Recordem: l'objectiu a batre avui són els 51'34'' del any passat.
Per més curses que vagi fent, hi ha quelcom que no canvia: el neguit, les ganes de començar a córrer, el escalfar a a prop del lloc de la sortida, observar als companys (que no rivals...) i sobre tot, el tornar a sentir “el gusanillo” de la competició. Continua avorrint-me sobiranament l'entrenament... però les curses son una altra cosa, és un altra món.
Decididament, la rascada al quàdriceps per la caiguda d'ahir ha quedat només en això, en una rascada; però amb el que m'he llevat és amb “el despertar dels cops”: no ens oblidem que el que va caure per terra ahir era un paio de gaire bé 53 tacos i que, a diferència dels nens petits -”que son de goma” com acostumem a dir- sí que se'n ressent en els ossos quan va per terra; així, tinc adolorit el maluc i el colze, i a nivell muscular una lleugera molèstia a sobre el genoll (segurament el vaig girar malament en caure); però res de tot això m'impedirà córrer d'aquí a menys de dues hores.
Hi aniré una mica abans del previst, per veure cóm podem resoldre lo de la pèrdua del dorsal. Aquesta nit, entre son i son, ja he recordat cóm segurament el vaig perdre: en recollir-lo (crec recordar que soc el 527), ens van donar un val per bescanviar a la farmàcia de la estació per un producte “recuperador” (un “aquarius”, però de farmàcia, i unes pastilles per les articulacions); em van demanar d'emplenar un qüestionari... i deuria ser allà, sobre el taulell, on va quedar (estava dins un altra fulletó que també ens van donar). No crec que hi hagi gaire problema, inclús en córrer sense dorsal, perquè aquesta és una cursa “modalitat Champion-Chip”, o sigui, que jo corro amb el meu propi xip groc. Amb el meu xip... i amb les meves Asics que -definitivament i fins que “petin”- seran les que utilitzaré sempre a les meves curses (quin “fiasco” les Saucony !).
El dia s'ha llevat solejat, clar... però fred. I amb vent, un vent emprenyador per córrer. Com l'any passat, la Marta vindrà amb mi a la cursa (aquest any sembla que, ja definitivament, sense pluja).
Recordem: l'objectiu a batre avui són els 51'34'' del any passat.
Per cert... i el Madrid ?. Dons ahir nit es va passejar pel Manzanares (0-3 fins a uns dotze minuts del final) però en Forlán i el Kun Agüero els hi van posar la por al cos amb un rà
pid 2-3... i no va ser un 3-3, o fins i tot un 4-3 perquè després de fer el segon, en Simao va penjar una pilota fora l'Estadi, quan lo més fàcil era fotre-la dins, i després perquè en Casillas -en l'últim sospir del partit- “va fer de Casillas” i va salvar al Madrid en un ma a ma amb el Kun ("
Victoria dramática", diu el propi diari "AS" de Madrid...).
pid 2-3... i no va ser un 3-3, o fins i tot un 4-3 perquè després de fer el segon, en Simao va penjar una pilota fora l'Estadi, quan lo més fàcil era fotre-la dins, i després perquè en Casillas -en l'últim sospir del partit- “va fer de Casillas” i va salvar al Madrid en un ma a ma amb el Kun ("
Victoria dramática", diu el propi diari "AS" de Madrid...).I el 29 d'aquest mes... Barça – Madrid !
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario