NO EN TINC PROU EN FER UNA CURSA, NO…

.

… jo m’haig de posar -a sobre- “handicaps” addicionals, perquè sinó no hi ha emoció.

Aquest migdia he agafat la Scoopy de la Marta per anar a fer la ”reposició d’estocs” a la taquilla del Club, com faig la majoria de caps de setmana (omplo la taquilla de samarretes, pantalons i mitjons i m’ho vaig enduent cap a casa a mida que ho vaig utilitzant, així no carrego la bossa d’esport amunt i avall cada dia).

Dons bé, en sortir del pàrquing... patapam, a terra !. I es que la sortida del pàrquing és en angle de 90 graus, i el terra de ciment pòrtland, d’aquell que rellisca tant; però aquest, en el fons, no és el problema: el problema és que quan un veí baixa per la rampa d’entrada i veu la porta oberta, creu que això ha estat per “inspiració divina” i que pot entrar tranquil·lament... sense pensar que hi ha hagut algú, des de dins del pàrquing, que ha obert la porta i que es disposa a sortir. I això és el que ha passat aquest migdia: quan ja anava a sortir i enfilar la rampa... un espavilat que ha vist la porta (oberta per mi) ha entrat i me’l he trobat a sobre en començar jo a fer el gir de 90 graus de sortida i... patapam, al terra !. Menys mal que era la moto de la Marta (no vull dir que “menys mal que no ha estat amb la meva”), que pesa menys i per això aquest cop no he quedat “atrapat a sota” com em passa amb la meva Triumph.

Però no tot tenien que ser avantatges en haver caigut amb la Scoopy: en caure (això sí, com sempre, pel costat esquerra) el cargol -rovellat- que hi ha al final del manillar per enganxar-hi el “pitón” de seguretat m’ha fet aquesta ferida a sobre del ben mig del quàdriceps.

Així que... ja tenim handicap per la cursa de demà. Però amb handicap i tot, espero baixar el meu temps de la cursa del 2008 i deixar-lo en poc més de 48’.

.

.