QUIN ENSURT ... !

--

Com estava previst, he anat al Club a fer una classe d'abdominals amb l'Albert, els meus exercicis de reforçament pels braços i una estoneta amb bici (5 quilòmetres). Cap problema, encara que em sento la cama esquerra una mica “amb amenaça de rampa”, aquella sensació de que sembla que ve, però que no ve (segur que aquesta nit, dormint, em dona la rampa als bessons...).
La sorpresa ha vingut en marxar del Club: enfront de la porta de sortida, abans de baixar per les escaletes, parat davant de la porta -oberta- que dona accés al carreró del darrera, quiet, desafiant... hi havia un senglar ! i no dels petits, precissament; abans de veure'l, primer l'he sentit (amb el seu oink, oink! ronc, profund... que és el que m'ha fotut el susto i el que m'ha fet mirar cap on ell estava) i després l'he vist, mirant-me, fixament, enmig de la foscor... però sense moure's. He girat cua per anar a avisar a les noies de recepció, perquè també el poguessin veure, i m'ha sorprès la frase:
-però... ha tornat a venir?.
Pel que es veu, no és el primer cop que s'apropa pels voltants del Club. I es que cada cop es tornen més “descarats”... no tenen gens de por del ésser humà.
No ha passat res, però l'ensurt (per lo inesperat) no me'l ha tret ningú.
.