ABÚLIA

La abúlia: alteració de l’activitat voluntària, i més concretament de la seva fase preliminar, on apareix pertorbat el desig o la decisió de dur a terme una acció. Es caracteritza per la falta d’activitat, d’interès per les coses i per l’absència de resposta emocional. Es podria definir, més senzillament, com una falta patològica de voluntat, de ganes de fer coses...

Fins ara, crec que no m’hi havia trobat mai. I crec que és així com em sento: amb abúlia a nivell esportiu.

I és un sentiment contraposat: tinc, per una banda, unes ganes enormes de fer i superar els -pel moment- tres grans reptes esportius fins el 7 de març.... però per altra banda m’agafo a qualsevol excusa per no anar a córrer, per no entrenar.
Potser és degut al “parón navideño”, que m’ha canviat el ritme; he continuat anant pel club des del dia 1, però per lliure, quan no hi havia ningú, i encara no m’he “reenganxat” al costum de tornar a anar-hi entre setmana tres o quatre cops, com acostumava, i xerrar amb l’Albert, en Pau, jugar unes partides amb la Susanna... No sé. La “llum d’alarma” se’m va encendre divendres passat, quan em vaig creuar -en arribar al club- amb els companys runners que sortien a córrer com cada divendres; si els hagués dit que m’esperessin, cap problema, m’haguessin esperat i hauria anat amb ells... però vaig preferir posar l'excusa de que no anava ben equipat pel fred que fotia i quedar-me a córrer sol i poca estona a sobre.

Per suposat, aquesta no és la millor de les postures per poder afrontar la meva segona Mitja Marató i la meva primera Marató. A veure si trenco aquest cercle viciós (del: "avui no hi vaig, demà tampoc"...) i em torno a reenganxar al meu ritme habitual d’abans del Nadal.
Más me vale... (i confio i espero que aquest “abulimiento” -i no estic parlant ara en japonès- no m’esquitxi també a la vessant personal ni a la professional).

.