.Avui tocava dinar de comiat de la Laura del despatx. Hem dinat força be, a Alella... però he menjat (i begut) molt; hem acabat molt tard i se m'ha fet molt just de temps per anar a córrer amb els companys com cada divendres; però no m'he resignat a quedar-me a casa així que, després de fer temps perquè "em baixés el dinar" m'he posat la calça curta... i me'n he anat corrent des de casa fins a La Creu de Pedralbes i tornar, però amb una variant per acabar (altra cop): en arribar a la Nestlé no he girat cap a casa sinó que he continuat fins a l'Ajuntament i he baixat pel parc, per acabar l'entrenament pujant corrent altra cop els 40 esglaons. ¿ 40 esglaons ?... no sé l'altra dia cóm m'hi vaig fixar perquè, de 40, rés de rés: el que realment hi ha són... 75 esglaons !!!; avui els he contat mentre els pujava corrent i en arribar a dalt, creien que m'havia confós contant-los, els he tornat a baixar corrent: 75; i és clar, com que estava altra cop a baix, m'ha tocat tornar-los a pujar... corrent (total, que per acabar l'entrenament d'avui, m'he "cruspit" 225 esglaons a la carrera). Però bé, he acabat bé. Ara em noto, però, amb el bessó de la cama esquerra (sempre el costat esquerra) molt carregat, adolorit.
Tranquils... ja em passarà. Dissabte i diumege "afluixarè" una mica...
Demà, la meva Martona en fa... 20 !!!
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario